La batalla dels ventres de lloguer

Maternitat subrogada, aquesta és la qüestió. ¿És ètic pagar a una dona per l'ús del seu úter? Un grup d'intel·lectuals espanyoles van agitar fa un parell de setmanes un debat que amb prou feines tenia aquest estatus al fer públic un manifest en què s'oposen a aquesta pràctica, coneguda popularment com a ventres de lloguer. Argumenten que suposa una forma de «control sexual» i un «exemple de violència obstètrica extrema», i defensen que «les dones no són màquines reproductores que fabriquen fills en interès dels criadors». Les firmants, organitzades en la plataforma No somos vasijas, no han escollit el moment de saltar a la palestra a l'atzar: els actors que demanen una regulació d'aquesta pràctica a Espanya estan fent un intens treball de lobby davant els partits polítics. No ignoren que en un any amb tanta cita electoral són especialment receptius.

I sí, alguna cosa es mou. Al mes de desembre, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va anunciar que el PP presentaria diverses esmenes a la reforma del Registre Civil per facilitar la inscripció dels nadons nascuts per aquest mètode, encara que mig any després ha fet marxa enrere. Al febrer, UPD  va presentar una proposició no de llei al Congrés en què urgia el Govern a regular la gestació subrogada. El PSOE va posar el seu gra de sorra en el debat demanant una prohibició de la publicitat dels serveis de maternitat subrogada (que després va retirar), i la Plataforma d'Associacions de Famílies LGTBI hi va respondre denunciant «una mordassa encoberta a la diversitat familiar». Les parelles homosexuals es compten entre els principals beneficiaris d'aquesta pràctica.

«El tema de la gestació subrogada és un debat ètic entre drets i desitjos -diu la filòsofa Alicia Miyares, una de les promotores del manifest-, i l'argument de fons és que cap desig, per intens que sigui, com el de ser pares, pot posar en qüestió els drets adquirits de les dones pel que fa a la integritat del seu cos». L'altre argument té a veure amb l'explotació femenina: com Miyares, una part notable de les promotores del manifest formen part del moviment feminista, i consideren la maternitat subrogada com una altra forma de cosificació de la dona. La pitjor imatge és potser la de les granges de nadons a l'Índia, però Miyares diu que no s'ha de recórrer als extrems per trobar arguments en contra. «Es parla d'altruisme, però l'altruisme casa malament amb les limitacions que s'imposen a les dones gestants. ¿Com se'n pot dir altruisme d'una cosa que és regulada per un contracte en què la dona renuncia expressament a ser mare?».

LA CONXINXINA / De l'altre costat de la barrera, els arguments no tenen menys contundència, i comencen pel dret de la dona a fer amb el seu cos el que li plagui. «Considerem atacat el nostre dret a decidir si volem gestar els fills d'altres persones o no», diu Aurora González, de l'Associació per la Gestació Subrogada a Espanya. «Hi ha països on la legislació és deficient i es donen casos no desitjables, per descomptat, però nosaltres lluitem per una llei que aportit totes les garanties per a totes les parts».

Notícies relacionades

¿Qui va matar els guàrdies civils?

Catalunya va imposar sis sancions per LGTBI-fòbia el 2023

Diego Sánchez, de Subrogalia, un despatx d'advocats que l'any passat va treballar en 250 casos, i aquest any calcula arribar fins als 300, recorda que «a Espanya les dones donen òvuls i reben una compensació econòmica per les molèsties, i ningú diu res». «Aquí -continua- no es tracta de comerciar amb el cos de ningú, sinó que les dones puguin decidir el que volen fer amb el seu cos. No es pot prohibir una cosa perquè a l'Índia o a la Conxinxina ho facin malament».

«Si disposem d'una tècnica, no veig  per què no l'hem d'utilitzar», diu David González, president de l'Associació Pares per la Gestació Subrogada. Tot al contrari del que defensa la plataforma. «¿Que potser tot el que la tècnica permet és ètic?», pregunta la constitucionalista Julia Sevilla. Sempre, diuen, hi haurà explotació, fins i tot en els casos d'altruisme pur. Els altres responen que ben regulat no té per què no funcionar bé, com passa en altres països. Els polítics ho decidiran, probablement.