Els Pirineus s'escalfen: perden tres dies de gelades i guanyen gairebé cinc dies d'estiu per dècada

Les dades apunten a una transformació progressiva i lenta, però constant. Des del 1959, la temperatura mitjana del conjunt pirinenc ha pujat 1,9 graus, i l'ascens és encara més intens en els mesos estivals, quan arriba a 2,7 graus. Entre els indicadors més significatius destaca la pèrdua de tres dies de gelada per dècada, així com la incorporació de 4,9 dies d'estiu addicionals cada deu anys. Això significa que hi ha uns 20 dies menys amb mínimes sota zero i 32 dies més amb màximes per sobre dels 25 graus que a finals dels anys 50.

L'estudi també detecta que els episodis càlids tendeixen a prolongar-se, mentre que els períodes freds extrems són cada vegada més breus. A això s'hi suma el creixement continuat de les nits tropicals, un fenomen especialment revelador del canvi tèrmic perquè indica que l'ambient no es refreda amb la mateixa intensitat ni tan sols durant la nit. Així i tot, al llarg d'aquest hivern s'han registrat gruixos de neu destacats, alguns dels quals es mantenen al llarg de totes les setmanes.

L'estudi també detecta que els episodis càlids tendeixen a prolongar-se, mentre que els períodes freds extrems són cada vegada més breus

Jordi Cunillera, responsable de l'equip de canvi climàtic del Meteocat, afirma que la revisió anual dels indicadors mostra que el clima pirinenc es torna més càlid a tota la serralada i, al vessant sud, també més sec. La tendència, per tant, no es limita a un augment puntual de temperatures, sinó que dibuixa una alteració més àmplia de les condicions climàtiques d'aquestes muntanyes.

Impacte als llacs

Notícies relacionades

Les mares barcelonines són les que es reserven més temps per a si mateixes, per sobre de les d’altres ciutats espanyoles

Persistixen els rols de gènere en la cura: vuit de cada 10 mares se senten culpables quan dediquen temps per a si mateixes

Els llacs d'alta muntanya també perceben les conseqüències de la pujada de les temperatures. A l'Ibón de Marboré, al Pirineu aragonès, la temperatura de l'aigua superficial ha augmentat prop de mig grau en l'última dècada. Aquest increment afavoreix les onades de calor lacustres i redueix el temps durant el qual els llacs romanen coberts de gel. Blas Valero, investigador de l'IPE-CSIC que ha participat en el treball, adverteix que aquestes alteracions poden desestabilitzar greument els ecosistemes aquàtics: «Entre les conseqüències possibles hi figura l'aparició d'episodis d'anòxia, una manca important d'oxigen a l'aigua, com la que ja es va produir a Marboré fa dos anys».

Les conclusions s'han inclòs al Butlletí d'Indicadors de Canvi Climàtic dels Pirineus, una publicació anual que avalua l'evolució dels principals paràmetres climàtics del massís. La base de l'anàlisi reuneix 12 sèries de temperatura i 26 de precipitació repartides per tota la serralada, amb registres que cobreixen el període 1959-2024. En l'elaboració del butlletí hi han col·laborat diferents serveis meteorològics i organismes científics de l'àmbit pirinenc, entre ells Météo-France, el Servei Meteorològic d'Andorra, AEMET, IPE-CSIC, Euskalmet i el mateix Meteocat.