Marc Tapia: «Els sords i els oients hauríem de conèixer-nos més»

Parlem 45 minuts i l'última cosa que es grava és com es diu en la llengua de signes catalana participar: un cercle ajuntant índex i polze, i un dit de l'altra mà que s'insereix en el cercle. El Marc arriba a l'entrevista amb la parella, que intervé en llengua de signes castellana, i en castellà, per matisar. Xisca Ferragut és la intèrpret, gràcies.

-¿Encara hi ha limitacions per poder parlar de la inclusió plena de la comunitat sorda?

-El Partit Popular, a les persones sordes, o a les persones amb discapacitat en general, ens té bastant oblidades. Han retallat en intèrprets i s'excusen dient que no hi ha diners, però les persones sordes necessitem intèrprets en instituts, universitats, hospitals…

-La llengua de signes catalana està reconeguda a través de la llei 17/2010.

-La llei existeix, però realment les necessitats no s'han cobert.

-¿Quins són els principals problemes dels joves sords?

-La feina: jo puc trobar feina per netejar, amb un sou baix i en condicions laborals molt pobres. Com a persona sorda, em costa trobar altres feines.

-Esperi, és dissenyador gràfic, actor vocacional, va estudiar integració social i és professor de llengua de signes.

-Sí, i és molt difícil. Jo tinc sort, treballo com a professor de llengua de signes catalana i també castellana, però m'hi he esforçat molt.

-¿En quin sentit?

-Hi ha massa barreres de comunicació. Quan et veuen sord, això ja és una barrera. Et tracten com si fossis tonto.

-¿Què hem de canviar perquè hi hagi una inclusió plena?

-¿Com a societat? Abans estàvem molt marginats. A les escoles s'apartaven les persones sordes. Ara ha canviat [Silenci]. El que hi hauria d'haver és una educació bilingüe. És cert que a les escoles comença a haver-hi sensibilitat amb les persones sordes, però falta explicar què és una persona sorda: encara falta molta informació.

-Segueixi.

-Que no hi hagués barreres. Persones sordes i oients juntes: hauria de ser una comunitat, que compartim, que ens coneguem.

-Ajudi a prendre mesures als polítics.

-Abans, en l'època del president Zapatero, la situació estava una mica millor. La llei d'accessibilitat és d'aquella època. Amb el Govern del PP hi ha hagut moltes retallades i també molta marginació. Ara esperem tenir millor comunicació amb la nova alcaldessa de Barcelona. Penso que serà així, però s'ha de veure.

-I mesures concretes.

-La llei de la llengua de signes parla de drets. A vegades, diuen: «Pobre sord». Jo no sóc pobre, tinc els meus drets i vull que se'm reconeguin. S'ha de sancionar més si la llei no es compleix.

-Hi ha intèrprets a les escoles, als hospitals…

-Als hospitals hi ha intèrprets si ho demanes, cosa que significa que diumenge no hi ha intèrprets. Si surt un problema pots dir que la llei ho recull, però sempre et posen excuses. En escoles i universitats no cobreixen totes les hores. Encara falta molt. Jo lluito per les persones sordes, pels seus drets.

Notícies relacionades

Un dels mossos que va participar en el rescat d'una menor al Cardener: "Em va sortir de dins, veia que la nena s'estava ofegant"

Lleó XIV nomena el barceloní Daniel Palau nou bisbe de Lleida

Acaba l'entrevista. Li pregunto si el molesta que els oients comencem a gesticular exageradament quan ens comuniquem amb una persona sorda. Somriu.

-Tot al contrari. Només s'ha de voler trencar la barrera per comunicar-se.