L’avanç de l’escalfament global podria exposar Barcelona a més onades de calor i màximes de 45 graus en les pròximes dècades

Els models són clars. Si continuem contaminant com fins ara, per a finals de segle les temperatures mitjanes podrien augmentar fins a 4 graus a pràcticament tota l’àrea metropolitana i les mínimes podrien pujar fins a 3,5 graus respecte als valors actuals. En condicions d’estabilitat atmosfèrica, com les que solen donar lloc a onades de calor persistents, la pujada dels termòmetres podrien ser de fins a 6 graus més respecte al que veiem actualment. Això implicaria que, per exemple, una onada de calor entre juny i juliol ja podria arribar a valors de 40 graus i a l’agost podria fins i tot arribar als 45 graus o més.

Tot això es podria amplificar encara més a causa de l’efecte illa de calor urbana. En aquest sentit, segons afirmen els experts, l’ús de materials que absorbeixen la calor, la falta de vegetació i una ventilació escassa creen una olla tèrmica en els nuclis urbans i, d’aquesta manera, no només potencien la calor sinó que fan que sigui més persistent i tardi més a dissipar-se. Els models també indiquen que aquesta situació es podria agreujar si el mar Mediterrani es continua escalfant, com ja s’ha observat, cosa que elevaria així les temperatures mínimes nocturnes. Per això, tal com indica aquesta anàlisi, en ciutats com Barcelona les nits no només seran més càlides sinó que, en general, ho tindran cada vegada més complicat per dissipar la calor diürna.

Més dies de calor extrema

Notícies relacionades

Miquel Esquius, comissari en cap dels Mossos d’Esquadra: «no podem relacionar els disturbis de Torre Pacheco amb l’incendi de Piera. Són fets diferents»

L'espectacular poble de conte a només 30 minuts de Vic

Les conclusions de l’ICTA-UAB s’alineen amb les advertències del Plafó Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC),que en el seu últim informe alerta que el sud d’Europa, i especialment la conca mediterrània, serà un dels punts calents més vulnerables a l’escalfament global. Als escenaris més pessimistes, els models indiquen que tant la freqüència com la intensitat de les onades de calor augmentarà de manera «molt probable» durant les pròximes dècades i que afectarà, sobretot, països com Espanya. Les anàlisis mostren que si segueix així ciutats com Barcelona viuran entre 30 i 60 dies més de calor extrema a l’any a finals de segle, cosa que, a la pràctica, significaria que gairebé tot l’estiu podria transcórrer sota el que ara entenem per alerta per calor.

Un recent informe del World Weather Attribution també ha demostrat que la probabilitat d’episodis de calor extrema a Europa s’ha multiplicat per 10 a causa del canvi climàtic d’origen humà. Aquests esdeveniments, abans excepcionals, ara s’han convertit en part del nou normal climàtic. Segons dades de l’Agència Espacial de Meteorologia i el Servei Meteorològic de Catalunya, si als anys vuitanta se solien registrar onades de calor cada dos o tres anys, ara ja s’estan produint entre dos i tres episodis d’aquest estil a cada estiu. Els registres demostren que també s’estan arribant a temperatures molt més altes i que, en general, som davant episodis més duradors.