Selectivitat amb catàfora

La tensió acumulada durant un any es va alliberar de sobte per als 32.000 estudiants catalans que ahir van iniciar les proves de selectivitat amb els exàmens de llengua castellana i llengua catalana. Hi havia nervis, però després «la dificultat no va ser res de l'altre món», com van subscriure la majoria dels que van realitzar la prova a l'Escola d'Enginyeria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), al campus de Bellaterra. Rut, del col·legi Sagrada Família de Sabadell, va resumir el sentiment general: «M'ho esperava pitjor».

Davant el paper, primer hi havia un comentari de text que presentava dues opcions: o bé un relat breu de l'escriptor xilè Luis Sepúlveda extret del llibre La lámpara de Aladino, o bé un fragment d'una obra traduïda de l'economista Muhammad Yunus, el premi Nobel de la pau conegut com el banquer dels pobres. Les dues possibilitats incloïen com a complements preguntes sobre obres de Pedro Salinas i Cristina Fernández Cubas treballades al llarg del curs.

I a continuació, en la part comuna, dedicada a la «reflexió lingüística», hi havia una sorpresa o relativa sorpresa: «Ens han demanat que definíssim què significa catàfora i que en poséssim algun exemple», deia amb naturalitat l'estudiant Carles Camp, també de Sabadell. La «catàfora», que alguns van confondre ahir amb «anàfora», és una figura literària que s'utilitza per anticipar part del discurs que encara no s'ha enunciat o esmentat, com per exemple «a 'qui' jo vaig veure primer va ser el Lluís» o «li va ensenyar 'una cosa' que el va espantar: una ampolla de verí». «Si han realitzat les lectures obligatòries al llarg del curs i han seguit les classes sense problemes, ho saben tot, fins i tot això de la catàfora. Tot formava part del temari», va insistir Elisabeth Rossell, responsable de Llengües del col·legi Sagrada Família del barri barceloní de Sant Andreu, que va anar a la UAB a acompanyar els seus alumnes.

Auschwitz i ciència-ficció

En l'examen de català, els textos opcionals van ser un fragment de la novel·la El violí d'Auschwitz, de Maria Àngels Anglada, i l'article Novel·les de ciència. La ciència i la tecnologia en la literatura, de Miquel Barceló, publicat a la revista Mètode. Havien de respondre a més a més diverses preguntes -havien de marcar verdader o fals- sobre dues obres de lectura obligatòria, El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada, i El Cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra. I després hi havia un seguit de preguntes

tipus test amb quatre respostes possibles i un altre paquet de preguntes sobre gramàtica i sintaxi amb espais per omplir, com en el cas de la frase: «El jugador (...) et vaig parlar ha fitxat pel Joventut». O bé: «No tinc (...) de gana, crec que estic malalt». ¿S'hi col·loca «gens» o «res»?

Notícies relacionades

Buscant auriculars amagats, en els exàmens de la selectivitat a Catalunya

Neix una nova institució educativa centrada en l’ocupació dels seus alumnes: té vuit centres a Catalunya

Kimberly, estudiant del col·legi Sagrada Famílía de Sant Andreu que aspira a cursar un grau d'empresarials amb management, va qualificar d'«assequibles» els dos primers exàmens, «especialment la prova de llengua castellana», un sentiment subscrit també per Helena, del col·legi Maristes de les Corts, a Barcelona: «Els comentaris de text s'assemblaven, però la part comuna era més fàcil en castellà». Andrei Camilatos, estudiant del col·legi La Salle Congrés, de Barcelona, va comentar per la seva part que, més enllà del grau de dificultat, la prova de català li havia resultat «més llarga» que els models d'altres anys. «Vull estudiar Dret a la UPF, així que necessito una mica de nota», va reconèixer. Una novetat d'aquest any, com van destacar negativament alguns alumnes, és el fet que les qüestions no contestades a l'examen de català tenien un descompte de 0,1 punts, una cosa que no passava en l'examen de llengua castellana.

Helena tenia un 9,5 de nota mitjana en el batxillerat, però no es podia confiar, tal com explicava, perquè vol entrar a Medicina. «Crec que Química, que la tinc com a assignatura específica, també m'ha anat bastant bé», va dir esperançada. Dilluns, l'estudiant dels Maristes se'n va anar a dormir d'hora en previsió que li costaria agafar el son, com així va ser, i perquè havia quedat amb uns amics al matí, a les 7.15 hores, per anar junts a l'examen. «De nervis en tenim tots, però quan comences a escriure te n'oblides», va declarar. Una cosa semblant va comentar Clara Martínez, del col·legi Sagrada Família de Sabadell, que també aspira a entrar a Medicina (les seves alternatives són Biotecnologia, Genètica i Biologia Humana): «He tingut nervis els últims dies, però just dilluns gairebé vaig esclatar i vaig entrar en una fase de relax. Avui he vingut tranquil·la», va dir. Ángela Martínez, de l'Institut Bellulla, de Canovelles, va dir amb cautela: «La part difícil vindrà dimecres i dijous. No es tracta d'aprovar, sinó de treure nota». Si es compleixen els seus desitjos, cursarà Microbiologia a la UAB.