Els ocells de Palamós

Just en el moment de sortir de la furgoneta portant el seu magnífic falcó de Harris, Toni Pérez adverteix: «Són aus gregàries. Quan una el vegi, començarà a grallar i en pocs minuts en tindrem una bandada al damunt del cap». El vaticini no falla. Arriben una, dues, tres i fins a una vintena de gavines i volen en cercles fent xiscles d'alarma.

«Caguen i vomiten a sobre nostre, a vegades peixos sencers, és el seu mecanisme de defensa. Si puges a la terrassa a agafar els pollets, s'enfronten, es posen agressives i poden arribar fins i tot a picotejar-te», explica l'especialista de l'empresa Falconers Iberia.

Dimarts passat, la seva feina consistia a atrapar tres pollets que es van escapar de l'últim control realitzat en una petita urbanització de Palamós pròxima a la platja de la Fosca. Són edificis de tres plantes amb una vista privilegiada. «En aquest lloc els agrada niar perquè són com illots sobre el mar. És el que més s'assembla al seu hàbitat natural i des de dalt poden controlar-ho tot», comenta Josep Vilanova, responsable de l'àrea de Medi Ambient de l'ajuntament.

Palamós és una de les localitats de la Costa Brava més afectades per la proliferació de gavines. Situada a prop de les illes Medes, amb flota pesquera que els proporciona xanguet i a més a més està pròxima a l'abocador de Solius, on van a alimentar-se, és un enclavament ideal per a aquests ocells, que poden arribar a tenir una envergadura de fins a 1,50 metres en el cas de la gavina argentada, que és la més comuna.

«S'han habituat a l'entorn urbà perquè aquí troben aliment en abundància i això té un efecte multiplicador sobre les colònies. A penes tenen depredadors naturals i s'han convertit en comensals de la societat humana. Es mengen tot allò que no reciclem», afegeix el tècnic municipal. Un exemple són els col·legis, on la neteja ha millorat després que es decidís que els nens havien de menjar-se el dinar a l'aula i no al pati. «Abans, quan els alumnes se n'anaven, les gavines es llançaven en picat a menjar-se les restes d'entrepà. Entre dues són capaces de treure les bosses de les papereres», explica la directora de l'Institut de Palamós, Lluïsa Teixidor.

Des de fa quatre anys, l'ajuntament porta a terme campanyes per eliminar els nius dels edificis públics, servei que ha estès als immobles privats a un preu subvencionat. Cada any eliminen entre 80 i 100 nius, on poden créixer de dos a tres pollets. Vilanova afirma que el principal problema que causen aquestes aus és la brutícia, però també sospita que si se les deixa niar, la següent temporada arriben més parelles.

Conducta agressiva

Notícies relacionades

Dos presidents, a 550 metres i sis mesos sense parlar-se

Sánchez promet a les víctimes de la dana un funeral d’Estat a València

El tècnic municipal sosté que les gavines no ataquen. «Fan teatre. Mostren una conducta agressiva per expulsar l'intrús, però no són perilloses», afirma. Res a veure amb la pel·lícula de Hitchcock. Però els especialistes d'Ibe-ria Falconer li mostren un forat al porexpan d'un dels seus cascos. És la marca d'una picotada. «Quan protegeixen els seus polls, sí que poden arribar a atacar», rectifiquen.

Aquesta actitud agressiva, juntament amb els bombardejos de defecacions i vòmits, els obliga a anar protegits. Una de les seves millors armes són els falcons, perquè les gavines acostumen a aixecar el vol quan els veuen. No sempre fa falta deixar-los anar perquè les foragitin. Només en les situacions més compromeses, i en aquest cas és molt probable que alguna no ho torni a explicar.