La virginitat (també) és política

Potser heu topat amb la notícia rondant per internet. O potser el titular us ha fet ennuegar amb l'esmorzar al bar. Leticia Sabater assegura que torna a ser verge perquè -atenció- s'ha sotmès a una reconstrucció de l'himen. També explica que està pletòrica perquè, als 48 anys, «se sent per estrenar» i que a Miami, on s'ha operat, «una de cada deu dones» passa pel quiròfan amb el mateix objectiu.

Les dades, a priori, semblen més aviat fruit d'una fèrtil imaginació que no de l'estadística. Tot i això, una ullada ràpida a cop de clic parla d'un catàleg de pastilles, beuratges, ginys japonesos i intervencions encaminades a aparentar que la virginitat continua intacta. Contra tot pronòstic, ¿això vol dir que el mite segueix viu? ¿Que l'anomenada himenoplàstia s'obre pas en la cirurgia íntima, una moda exportada dels EUA que parla de líftings vaginals, retallades labials i tot un seguit de pràctiques que fan mal només de llegir-les?

Els cirurgians consultats apunten que gairebé totes les dones que sol·liciten aquestes intervencions ho  fan per pressió cultural: la majoria són de procedència gitana o musulmana i s'enfrontarien a greus problemes si la nit de noces no poguessin certificar la seva virginitat. Hi ha una xifra macabra de l'ONU: es calcula que cada any 5.000 dones són assassinades per «raons d'honor». Així que, els qui s'ho poden permetre, paguen 2.000 euros per una intervenció que consisteix a cosir les restes de l'himen o implantar un plec mucós, dura de 15 minuts a tres hores i s'ha de fer un mes abans del casament. De com n'és de quotidiana aquesta pràctica ja en passava comptes el còmic Bordados, de Marjane Satrapi. El títol fa referència, precisament, a les reconstruccions de l'himen entre les iranianes acomodades. Una ironia malvada: només el 44% de les dones sagnen en el primer coit, ja que la membrana, amb el temps, es va debilitant i a vegades es trenca tota sola.

Més enllà de les intervencions per necessitat, les clíniques admeten que també hi ha un nombre d'occidentals «ara per ara residual» que sol·liciten la himenoplàstia. Unes, diuen, per concedir aquest desig a les seves parelles. D'altres, com un joc eròtic. Però, ¿per què? i, sobretot, ¿en quin moment va adquirir totes aquestes connotacions morals una simple membrana que serveix per protegir les nenes de les infeccions abans que es desenvolupi la flora vaginal adulta?

Control i domini

Tot i que el mite de la virginitat està força deslocalitzat i es pot remuntar als pobles primitius, l'antropòloga Mercedes Fernández-Martorell assegura que es va enfortir amb l'arribada del capitalisme. «D'alguna manera, els homes van acceptar el nou sistema d'explotació i, tàcitament, se'ls va concedir a canvi una dona en propietat. En aquest sentit, l'himen es converteix en una part del cos que serveix per al control i el domini masculí -explica-. Les dones no participen en aquest acord, sinó que l'assumeixen i el naturalitzen. Fins no fa tant, érem éssers sense sexualitat i gairebé sense desig».

Encara avui, la virginitat i les seves pressions -si es deixa enrere massa aviat, si massa tard- segueixen afectant bàsicament les noies, malgrat que l'any passat un artista gai de 19 anys, Clayton Pettet,  va saltar a les portades i els time lines perquè es disposava a perdre-la en una galeria per assenyalar, això sí, «la mirada heterosexual» que pesa sobre un mite, va dir, «massa abstracte i sobrevalorat». El noi va ventilar la performance donant sis mossegades a un plàtan, però l'enrenou que va generar es va convertir en la prova que aquesta mitologia segueix ben viva i sovint també espremuda en les campanyes publicitàries de les cantants més joves.

I ara, aquesta setmana, ha arribat el cas Sabater, deixant rere seu un grapat d'apunts. «Potser, en el seu cas, es tracta d'una boutade per sortir a la premsa. Deixant de banda les que s'operen per evitar càstigs greus, entenc que som al davant d'una pràctica marginal que té a veure amb la idea que el cos de les dones és el que els atorga valor social -diu la psicòloga María Bilbao-. ¿Que si hi pot haver cap trastorn al darrere d'aquestes peticions? S'hauria d'estudiar cas per cas. El que sí que crec és que en elles batega una gran confusió i una angoixa per arribar a un ideal de dona que s'intenta compensar mitjançant modificacions corporals. El cas de l'himen és un detall subtil: la mateixa lògica es dóna en qui es posa més i més pit o es treu una costella». 

 

Notícies relacionades

Quatre anys per homologar el títol

L’entramat de Cellex suma 40 milions en actius a Luxemburg

Per Bilbao, el mercat ha trobat autèntiques mines en les inseguretats femenines i els «mandats patriarcals». ¿Que als EUA es torna a valorar la virginitat? Doncs aquí arriben les operacions d'himen. ¿Que el que té valor és la hipersexualitat?  «Et venen uns llavis vaginals com els de tal o tal altra actriu porno -diu-.

És bastant delirant, però vivim amb la il·lusió que no hi ha frustració amb diners. I això genera individus summament vulnerables i superficials. Hi ha gent que considera un avanç que els homes s'hagin incorporat al món de l'estètica. Però a mi, que els dos sexes estiguem relativament esclavitzats, em sembla, més que un alliberament, un triomf capitalista».