EL LLARG RECORREGUT DE L'EVOLUCIÓ

Trobat a Etiòpia un ancestre dels humans

La nova espècie d'australopitec va ser coetània de Lucy fa 3,3 milions d'anys

Una de les mandíbules.

Una de les mandíbules.

2
Es llegeix en minuts
ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA

La nostra rebesàvia Lucy i altres membres de la seva espècie, considerats els nostres avantpassats directes més antics, no van estar sols en les primeres fases de l'evolució humana: fa 3,3 milions d'anys, quan la famosa femella d'Australopithecus afarensis deambulava per les terres àrides del que avui és la regió d'Afar, a Etiòpia, també vivia a la zona una altra espècie d'homínid desconeguda fins ara.

Un equip coordinat per l'investigador etíop Yohannes Haile Selassie, del Museu d'Història Natural de Cleveland, als EUA, ha descobert a la zona de Woranso-Mille, a 25 quilòmetres d'on el 1974 es va localitzar l'esquelet gairebé complet de Lucy, un conjunt de fòssils (dues mandíbules i un maxil·lar amb dents, així com ossos més petits de difícil adscripció) d'un altre australopitec que, encara que manté algunes similituds amb l'A. afarensis, és massa diferent per considerar-lo de la mateixa espècie, explica el coautor Lluís Gibert, investigador de la facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona (UB).

Els autors de la troballa l'han batejat com a Australopithecus deyiremeda -«parent pròxim», en llengua afar- i li han calculat una antiguitat d'entre 3,3 i 3,5 milions d'anys. La gran rellevància de la nova espècie és que, tal com subratlla Haile Selassie, «es confirma que l'Australopithecus afarensis no és l'únic ancestre potencial dels humans». Les restes van aparèixer el 2011 en dos emplaçaments pròxims i pertanyen a individus diferents, segons subratlla l'estudi, que es va publicar ahir a la nit a la revista Nature.

L'Australopithecus deyiremeda difereix de Lucy i els seus congèneres en la forma i la mida de les dents, que són més petites i amb un gruixut esmalt, a més de tenir una mandíbula inferior més robusta, en la línia dels posteriors gèneres Paranthropus Homo. «Les dents mostren que tenia una dieta més variada que Lucy, no exclusivament herbívora, possiblement amb la presència de gramínies i fruita seca», indica Gibert.

Notícies relacionades

IDEES PRECONCEBUDES / La nova espècie aprofundeix en el debat sobre la diversificació en les primeres fases de l'evolució humana. «Alguns col·legues es mostraran escèptics perquè trenca esquemes», assumeix Gibert. Els científics han sostingut durant dècades que només hi va haver una espècie de prehumans en el període comprès entre fa 4 i 3 milions d'anys, i això convertia l'Australopithecus afarensis en el nostre únic ancestre possible en aquella època. No obstant, les troballes primer d'Australopithecus bahrelghazali al Txad (1995) i després de Kenyanthropus platyops a Kenya (1999), d'una antiguitat similar a Lucy, van començar a desafiar aquestes «idees preconcebudes», com les defineix Gibert. A tot això se suma el descobriment recent d'uns ossos del peu en un altre paratge de Woranso-Mille que, encara que no s'han pogut atribuir a una espècie concreta, és clar que no són afarensis. «És possible que no només hi hagués dues espècies coetànies -diu el geòleg de la UB-, sinó fins i tot tres o quatre. ¿Per què no?».

Gibert, que va tornar a Barcelona després de realitzar una estada postdoctoral a Berkeley, considera que la diversificació d'homínids d'aquella època va ser encoratjada per una intensa aridificació de la zona que va suposar la transformació d'antics llacs en paisatges fluvials.

Temes:

Etiòpia