Un de cada tres menors de 16, sota el llindar de pobresa

Fa bastants mesos que el fantasma de la recuperació econòmica ha sortit a passejar. El president del Govern central , Mariano Rajoy, ho esgrimeix sovint. El cap de l'Executiu català, Artur Mas, ho fa menys: apunta a certa millora, encara que amb la boca més petita. Però les últimes estadístiques oficials publicades sobre la realitat social de centenars de milers de famílies no acompanya aquesta tesi. L'última és l'Enquesta de Condicions de Vida de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), publicada ahir i corresponent al 2014, construïda sobre dades del 2013. Mirant enrere, les dades permeten observar l'evolució que pateixen les famílies. I la conclusió és que durant l'any estudiat per l'INE, el grup de població en risc de pobresa va créixer globalment i, de manera especial, en el cas dels menors de 16 anys.

L'informe de l'INE indica que el percentatge de població que viu en risc de pobresa era el 2013 un 22,2%, clarament superior al mateix indicador corresponent a l'any anterior. El 2012, un 20,4% dels espanyols vivia sota el llindar de la pobresa. Així, en 12 mesos el grup ha crescut en un 1,8%. El que resulta més preocupant és que més enllà de l'evolució general, la del grup dels més joves és particularment negativa: l'enquesta que l'INE situa en l'estudi que va fer públic ahir indica que un 30,1% dels menors de 16 anys estan en risc de pobresa, quan un any abans suposaven el 26,7% de la població. En aquest cas el creixement és de 3,4 punts, un increment superior al 10%. La dada resulta preocupant perquè tots els experts subratllen des de fa temps que la pobresa infantil i juvenil no tan sols afecta els que la pateixen en el moment, sinó que deixa seqüeles en diversos àmbits per a tota la vida.

Bé és cert que l'estadística del llindar de la pobresa és discutida pel que fa a la precisió de la imatge que ofereix perquè parteix del factor salarial, sense altres elements. El llindar està situat en el 60% de la mitjana dels ingressos i canvia cada any. La seva evolució també serveix per observar de quina manera els ingressos dels ciutadans han anat caient durant els últims anys. Perquè el descens és significatiu. El llindar estava fixat el 2013 en 7.961 euros per a una llar d'una sola persona i en una de dos adults i dos menors de 14 anys, en 16.719 euros. El 2012 les xifres eren, respectivament, 8.114 euros i 17.040 euros. El 2011, 8.358 euros i 17.551 euros. El 2010, 8.763 euros i 18.042 euros.

La caiguda és contínua. Si s'observa l'evolució de la població en risc de pobresa succeeix una cosa similar a la inversa: encara que amb algun matís, el percentatge creix o es manté, fins que puja de cop el 2013: 20,7% el 2009; 20,6% el 2010; 20,8% el 2011; 20,4% el 2012; fins a arribar al 22,2% del 2013. En canvi, en l'estadística que afecta els menors, el percentatge dels que viuen en risc de pobresa va baixar del 28,8% del 2009 al 27,2% del 2010, i després al 26,9% del 2011, per disparar-se el 2013 fins al citat 30,1%.

Com està passant des que va començar la crisi i l'Estat del benestar va començar a ser descosit, l'únic grup poblacional que exhibeix una relativa estabilitat econòmica és el dels jubilats. Davant del 22,2% del total dels ciutadans que viuen sota el llindar de la pobresa, davant del 30,1% dels menors de 16 anys que estan en aquesta situació, el problema tan sols afecta l'11,4% de les persones de 65 anys d'edat o més. Per comparació, la dada és positiva, i a més l'evolució dels últims anys és inequívoca: la tercera edat és l'única que resisteix, bàsicament per dos factors: que les pensions no han experimentat les retallades que sí que han afectat salaris i prestacions, i que és molta la gent gran que no ha de pagar vivenda perquè en té una en propietat.

Una de les constatacions que es poden fer a partir de l'enquesta publicada és que d'aquí 30 anys és previsible que molts dels que tindran llavors 65 o més anys no tindran ni pensió ni vivenda en propietat.

CRIDA / Les dades de l'INE inquieten les entitats socials, que fa mesos, fins i tot anys, que adverteixen les administracions que invertir contra la pobresa infantil no és només ajudar els infants, és ajudar la societat en què viuen i sobretot la del futur. També avisen que fer el contrari, no invertir-hi, a la llarga es paga molt més car.

Notícies relacionades

La pobresa sí que és antisistema

La bombolla de la pobresa

Ahir, Save the Children va fer una crida a l'Executiu de Rajoy perquè hi posi més diners. El director general de l'entitat, Andrés Conde, va exigir al president que augmenti la inversió contra la pobresa infantil. «Un adult que passa per una situació temporal de pobresa s'hi pot sobreposar, però el que viu un infant durant la seva etapa de desenvolupament el marca per a tota la vida», va advertir Conde. «Demanem al Govern central que es comprometi a invertir en infància i a desenvolupar una estratègia integral per acabar amb la pobresa infantil», va afegir.

L'enquesta inclou l'índex Arope de població en risc de pobresa i exclusió, que es fonamenta en nou indicadors: la capacitat per anar de vacances una setmana a l'any; la de permetre's una àpat de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies; la de mantenir la vivenda a una temperatura adequada; la de no poder afrontar despeses imprevistes per valor d'uns 650 euros; la de pagar amb retard despeses de la primera vivenda; no poder tenir cotxe, telèfon, televisor i rentadora. Segons aquest criteri, el risc de pobresa era del 29,2% el 2013, dos punts més que un any abans (27,3%). Entre els menors de 16 anys el percentatge es dispara fins al 35,4%, 3,5 punts més que en la mateixa estadística corresponent al 2012.