El recurs desencadena una allau de crítiques d'educadors i polítics

Malgrat que la secretària d'Estat d'Educació, Montserrat Gomendio, apareixia ahir afirmant que a Catalunya el sistema d'immersió lingüística «no planteja cap problema», si bé, precisava, «s'ha portat a l'extrem», la majoria de forces polítiques (llevat del PP i Ciutadans) i el gruix de la comunitat educativa catalanes van fer una lectura ben diferent del seu recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Per a tots ells, la decisió del ministeri d'incloure una casella per als pares que vulguin que els seus fills estudiïn en castellà equival a voler implantar el model bilingüe (o millor, trilingüe) que el PP ja ha imposat a les Balears i el País Valencià.

Així ho va interpretar, almenys, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, per a qui el recurs del ministeri «busca desestabilitzar el sistema d'immersió i d'escola catalana, ja que no solament atempta contra la llei d'educació de Catalunya, sinó també contra el sentit comú, contra la democràcia, contra els fets», va dir. També CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP, formacions totes elles contràries a la LOMCE, van assegurar que es «mantindran ferms» davant d'un «irresponsable» i «desproporcionat atemptat» contra el català, el sistema d'immersió lingüística i la cohesió social a Catalunya. La CUP va qualificar el recurs de Wert d'intent de «cop d'Estat».

Notícies relacionades

Cau a Barcelona el cibernarco més gran d’Europa

El cuc de terra que desafia Darwin

Des del sector educatiu, la plataforma Somescola.cat va considerar que «la pretensió de bloquejar el procés de matriculació és un acte de violència institucional», que introdueix incertesa en les famílies que han participat en el procés. Per a l'associació de mestres Rosa Sensat, sembla que la voluntat de Wert és voler «dividir la societat catalana». «Ha sigut un ministre -va recordar l'entitat en un comunicat- que ha aconseguit que tots els moviments socials vagin alhora rebutjant de manera sistemàtica les seves propostes».

VERSIÓ MINISTERIAL

«Només l'assignatura de Llengua Castellana s'imparteix en castellà», va argumentar, en canvi, Montserrat Gomendio, que va equiparar la càrrega lectiva del castellà amb la que té a Catalunya la llengua estrangera. «Considerem que això no suposa respectar el dret de les famílies a escollir el castellà com a vehicular» davant el TSJC, va afegir. Aquesta última afirmació, no obstant, no és del tot certa, ja que, segons les últimes xifres aportades per la Generalitat, dins del pla multilingüe posat en marxa fa dos cursos,  un 15% de les escoles catalanes imparteixen alguna assignatura no lingüística utilitzant el castellà com a llengua vehicular.