Sons de l'espai

«Sona una mica com Expedient X», va dir fent broma Daniel Bowman després d'escoltar el que acabava de gravar a l'estratosfera a 36 quilòmetres d'alçada.

Bowman, un estudiant de la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill (Estats Units), va dissenyar un equip que és capaç de captar ones de so en freqüències inferiors a 20 hertzs i el va llançar a l'espai amb ajuda de la NASA a bord d'un globus d'heli. Volia veure què passava. I el resultat és que, per primera vegada en 50 anys, s'han captat sons procedents de l'espai, una espècie de «xiulets», segons la definició que Bowman mateix en va fer a la revista de divulgació cinetífica Live Science.

El que els micròfons van captar van ser infrasons, ones acústiques la freqüència de les quals està per sota de l'espectre de l'oïda humana (20 hertzs). No obstant, a l'accelerar les gravacions es van fer audibles, va explicar l'estudiant.

L'experiment de Bowman va ser una de les 10 càrregues útils que el dia 9 d'agost van volar a la plataforma HASP, un projecte anual impulsat per la NASA i el Consorci Espacial de Louisiana que està destinat a despertar l'interès dels estudiants per la ciència.

Durant el vol, que va durar nou hores, el globus i les seves càrregues útils van recórrer uns 725 quilòmetres i van arribar a una alçada de més de 37.500 metres, una regió de l'espai pròxim per sobre d'on volen els avions comercials (10 quilòmetres), però encara lluny d'on es troba l'Estació Espacial Internacional (400 quilòmetres).

«Mai cap experiment d'aquest tipus havia arribat tan amunt», va explicar Bowman a la revista. De fet, l'interès pels infrasons atmosfèrics va arribar al seu punt màxim durant la dècada del 1960 com una manera de detectar explosions nuclears, però després es va perdre.

Mentre el globus volava per damunt del cel de Nou Mèxic, els sensors d'infrasons van captar una barreja de senyals que ara els científics estan intentant interpretar, segons va informar Bowman en una recent reunió de la Societat Sismològica d'Amèrica.

Hi ha diverses hipòtesis per explicar aquests curiosos senyals: la presència pròxima d'un parc eòlic a la ruta de vol, les turbulències del vent, les ones de gravetat i les vibracions causades pel cable del globus d'heli mateix.

Noves proves aquest any

Notícies relacionades

Cinc plantes per foragitar els mosquits de casa aquest estiu

Sanitat amplia els espais lliures de fum: prohibirà fumar en campus universitaris, discoteques a l’aire lliure o furgonetes de repartiment

Els científics tenen una altra càrrega útil prevista per al llançament de globus aquest any, la qual cosa podria ajudar a revelar més informació sobre les fonts d'aquests estranys infrasons. «Em va sorprendre la gran complexitat del senyal -va dir Bowman-. El que esperava era veure unes quantes ratlles petites».

Bowman, que ha construït els seus propis globus des que anava a l'escola secundària, espera que el seu experiment revifi l'interès pels infrasons atmosfèrics. «No hi ha hagut gravacions acústiques a l'estratosfera en 50 anys. Segurament, si posem instruments per sobre de l'estratosfera, trobarem coses que no hem vist mai abans», va recordar el jove científic. La creença que a l'espai no hi pot haver sons no és del tot correcta, ja que sí que hi ha gasos que permeten que les ones de so avancin. El que passa és que tenen grans dificultats per propagar-se a causa de l'extrema escassetat d'àtoms.