David Gausachs: "M'han vist créixer al Liceu i ara me'n fan fora"

La seva relació amb l'òpera es remunta als anys 20 del segle passat, quan el seu avi patern es va abonar al Gran Teatre del Liceu a mitges amb el seu consogre, perquè ell sol no arribava a pagar la tarifa. Als anys 50 l'abonament va passar als seus pares i fa 15 anys ell i la seva dona s'hi van abonar. Aquests gairebé 100 anys de passió familiar per l'òpera es van veure truncats fa uns dies, quan el David va rebre l'import de la renovació de l'abonament per a la temporada que ve. Sense avís previ, els 379 euros que pagava per dues butaques s'havien convertit en 896 euros, un augment del 136% inassumible per a aquest tècnic sanitari o ambulancier, com es diu popularment».

-¿On s'asseia vostè habitualment?

-Les meves localitats eren la 103 i la 105, a la primera fila del tercer pis. A l'estar en un extrem, si estàs ben assegut no veus res però si t'aboques  i gires el cos pots arribar a veure entre un 50% i un 60% de l'escenari.

-¿379 euros per estar inclinat cap endavant, torçat i veient només una part de l'escenari durant més de dues hores?

-O cinc si és un Wagner. Però segons els gestors del Liceu sembla que hagi sigut un privilegiat tot aquest temps perquè veia igual de bé que uns altres que pagaven molt més.

-Al queixar-se li van oferir altres localitats més barates. ¿No el van convèncer?

-En absolut; pràcticament no tenen visió i a aquest preu de cap manera. Si a mi m'apugen la tarifa aquesta barbaritat i m'ofereixen una programació d'alt nivell europeu potser m'ho penso, però és que la qualitat tampoc és la que era.

-Des del Liceu argumenten que, amb la nova tarifació, 934 butaques mantenen el mateix preu, 882 baixen i 472 pugen.

-Algú hauria d'estudiar-ho a fons, però jo veig que els preus han baixat sobretot a la zona de platea, que ja costa un dineral, i a les llotges de platea, on es perd el so. ¿I on han augmentat? A les zones de visió parcial i als pisos superiors, on hi ha la gent del poble que entén de música, la gent que durant anys ha fet cua i ha corregut escales amunt per agafar el millor seient del galliner, els anònims que fan un sacrifici i que han aguantat el Liceu durant molts anys. Que posin aquests preus per a mi és un maltractament.

-Està indignat.

-Sento ràbia. Estan repartint els números d'una manera empresarial, quan això és un centre de cultura. Si el que volen és que vingui més gent a l'òpera hi estic perfectament d'acord, però això no es pot fer sense conèixer la massa social del Liceu. El patrimoni del Liceu no és l'edifici, és la seva història i la seva gent, o almenys jo ho entenc així.

-¿Vostè com es va iniciar en l'òpera?

-A casa érem tres germans i el meu avi, en lloc d'explicar-nos contes, ens explicava arguments d'òpera. Cadascun de nosaltres podíem acompanyar el meu pare o a la meva mare al Liceu una vegada l'any. Recordo molt bé la meva primera funció: era El barber de Sevilla i tenia 8 anys. A mi m'han vist créixer al Liceu, jo hi he vist gent envellir i morir i ara me'n fan fora. Però el meu cas no és l'únic, n'hi ha de pitjors.

-¿De pitjors?

-Hi ha abonats que han patit increments més forts. Els meus pares, sense anar més lluny. Hi estan abonats des del 1954 i ocupaven dues butaques de la primera fila del quart pis per les quals pagaven 900 euros. Els van augmentar la quota a 1.667 euros sense avisar-los.

Notícies relacionades

Cinc plantes per foragitar els mosquits de casa aquest estiu

Sanitat amplia els espais lliures de fum: prohibirà fumar en campus universitaris, discoteques a l’aire lliure o furgonetes de repartiment

-¿I s'han donat de baixa com vostè?

-No, perquè per a la meva mare el Liceu és la seva vida. Però als seus 76 anys ha canviat unes localitats que han costat gairebé un segle de mantenir per unes altres que no tenen visió. A partir d'ara s'asseurà a dalt del tot, en un racó.