QUATRE ANYS DE CAMPANYA

Oceà ensordidor

Científics de la UPC cartografiaran el nivell sonor del mar en una volta al món

3
Es llegeix en minuts
ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA

El rumor de la navegació, els sonars de les maniobres militars, les campanyes sísmiques per buscar recursos geològics, la construcció de plataformes petrolíferes i qualsevol altre soroll causat per l'home desestabilitza l'equilibri natural del mar i té un efecte negatiu sobre la fauna que hi habita. Els cetacis i altres animals que se serveixen de les ones sonores per comunicar-se o orientar-se, incloent-hi sípies, pops, crancs i fins i tot meduses, en són víctimes potencials. Perden la capacitat d'alimentar-se i de reproduir-se. I poden arribar a morir.

«Ja no queda pràcticament cap racó del planeta sense cap soroll artificial», adverteix Michel André, investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). «Un dels problemes més greus és que no fa falta ser al costat de la font de soroll per patir-la -resumeix-. L'activitat sonora del port de Barcelona, per exemple, es pot apreciar a Eivissa, perquè el so es transmet molt millor per l'aigua que per l'aire».

Els científics coneixen des de fa temps els problemes de la contaminació acústica al mar. A Espanya, un exemple molt analitzat són les desenes de zífids que van aparèixer morts en platges de les Canàries el 2002 arran d'unes maniobres amb sonar, cosa que va portar a restringir aquesta mena d'activitats militars a l'arxipèlag. No obstant, no es coneix a escala global el grau d'afectació. Ara, un equip internacional coordinat per André, que és director del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC, recorrerà el món en els pròxims quatre anys cartografiant el nivell de soroll artificial i analitzant-ne l'impacte sobre la fauna, al marge d'altres estudis de biologia marina i programes de divulgació.

Els científics salparan diumenge que ve des de Sevilla a bord del veler Fleur de Passion i seguiran la mateixa ruta que, ara fa exactament 500 anys, va prendre Magallanes (i, després de la seva mort, Elcano) en la primera circumnavegació de la Terra. La campanya, anomenada en el seu conjunt Ocean Mapping, està sufragada per una entitat suïssa sense ànim de lucre consagrada a projectes de desenvolupament sostenible, la Fondation Pacifique. La UPC coordinarà el programa 20.000 Sons sota el Mar.

Els científics de la UPC gravaran els sorolls mitjançant un sistema d'hidròfons, una espècie de micròfons submarins que aniran units al vaixell mitjançant un cable a uns 10 metres de profunditat. «La gran novetat -explica el director del LAB- és que enviarem en temps real els sons i també les imatges que puguem captar». La informació es rebrà a l'Escola Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú i es publicarà directament a la web www.omexpedition.ch. Està tot tan automatitzat que ni tan sols serà necessària la presència constant dels científics a bord.

Seguir la ruta de Magallanes

El veler, avarat el 1941, va ser originàriament un vaixell de guerra alemany, però amb el temps va acabar abandonat. El 2001, membres de la Fondation Pacifique el van trobar i van decidir comprar-lo i restaurar-lo per utilitzar-lo amb fins científics. Després de salpar de Sevilla, igual que va fer Magallanes, el vaixell es dirigirà a Las Palmas. Després seguirà cap al sud, farà escala a diversos ports americans, travessarà el Pacífic, arribarà a Cairns (Austràlia) i les Filipines i prosseguirà per Indonèsia i l'Índic. Finalment, després d'envoltar l'Àfrica pel cap de Bona Esperança, tornarà a Sevilla.

Notícies relacionades

«Ja s'han fet diferents campanyes d'anàlisi acústica, diverses de les quals al Mediterrani, i també hi ha diversos observatoris submergits que aporten una valuosa informació, però hi ha molts buits a escala global -lamenta André-. De fet, no sabem ni tan sols si les dades s'han obtingut de la mateixa manera i, per tant, si es poden comparar». La contaminació acústica es dispara lògicament a les zones de més activitat antròpica -rutes marítimes amb gran trànsit, ports, pous de petroli-, però no hi ha pràcticament informació sobre els impactes ocasionats per cada font o sobre la resposta de les diferents espècies de fauna. «De l'Àsia, una zona amb una gran activitat, no en sabem res -posa com a exemple-. Ara podrem accedir a zones on mai s'ha sondejat».

Malgrat tots els problemes, André es mostra esperançat amb els progressos dels últims anys. «Queda molta feina, però ja s'estan començant a prendre mesures per regular la navegació en zones sensibles i millorar la tecnologia». «Ara és clau donar a conèixer el problema», conclou.