Anar al contingut

ANIVERSARI EDITORIAL

Primeres lletres en català

El llibre de text que va reintroduir la llengua catalana a les escoles en ple franquisme celebra 50 anys El 'Beceroles' va recuperar mètodes d'ensenyament innovadors quasi oblidats

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
BARCELONA

Un llibre en català, quan el franquisme acabava de celebrar els seus 25 anys de pau i mostrava tot just uns tímids senyals d'aperturisme, no va passar desapercebut. Tampoc que el llibre fos un manual escolar, editat a tot color, amb contes, poemes i cançons, inspirats en la tradició pedagògica de l'escola catalana republicana. Es deia Beceroles, el va elaborar la pedagoga Àngels Garriga i el va treure al mercat Frederic Rahola, propietari de l'editorial Teide. Avui el primer llibre de text publicat en catalàdesprés de la guerra civil compleix 50 anys.

«Va ser un manual innovador i fins a cert punt revolucionari, perquè va irrompre en una escola que en aquell moment era una escola en blanc i negre», sosté David Rahola, conseller delegat de Teide i nét de l'editor del llibre. «No va ser una edició clandestina», afirma Rahola, però fins a aquell moment cap altra empresa s'havia aventurat a fer el pas. «El meu avi, que diguem que tampoc era molt amic del règim, va veure que hi havia algunes escoles pioneres i, sobretot, entitats civils i culturals que havien començat a fer classes de català, i va decidir facilitar-los material pedagògic», relata l'editor.

L'autora «va recuperar les metodologies més modernes, en un moment en què el més freqüent eren els clàssics quadernets de cal·ligrafia», afegeix Rahola, que ha aprofitat l'aniversari per reeditar un facsímil del Beceroles original.

«La prova que va ser un manual ben fet és que va durar molts anys: el van fer servir diverses generacions», afirma. Alguns dels nens d'aquella època, que ara tenen entre 45 i 55 anys, el recorden perfectament. «Els professors que anàvem pels barris de l'àrea metropolitana, on s'estava instal·lant la immigració andalusa -que en aquells moments ni tan sols havia sentit com sonava el català-, portàvem el Beceroles amb nosaltres», explica Enric Larreula, escriptor i professor a Òmnium Cultural i la UAB.

«Jo no solia fer-lo servir com a llibre de text a la classe perquè amb els meus alumnes m'havia de centrar en les qüestions orals, en les explicacions a la pissarra -prossegueix Larreula-, però els hi ensenyava perquè sabessin que el català era una llengua editada, de cultura i de prestigi», diu. «El Beceroles va complir aquest objectiu, va ser una eina d'identificació de la llengua. I va ser el primer totxo d'un edifici que encara seguim construint», sentencia.

També Rosa Boixaderas, professora de la Universitat de Vic (UVic), va utilitzar el manual de l'editorial Teide durant la dècada dels 60. Boixaderas era llavors una jove mestra, acabada de sortir de l'Escola de Magisteri, quan la directora d'un col·legi privat de Badalona la va trucar per fer classes de català.

A diferència dels estudiants de Larreula, els seus alumnes eren d'origen catalanoparlant, «i per això la directora va voler que també aprenguessin a escriure la seva llengua materna». «Eren classes enormes, d'entre 30 i 40 alumnes... I tots tenien el Beceroles i uns cartronets que anaven col·locant als espais en blanc», rememora la mestra. «El llibre ens va ser molt útil, una proposta pedagògica molt interessant», conclou Boixaderas.

Alguna cosa estava canviant

L'autora del llibre, Àngels Garriga, era una mestra que havia estudiat durant els anys de la Mancomunitat i que dirigia el grup escolar Pau Vila a Barcelona quan va rebre l'encàrrec de l'editor Rahola. «Ella estava en contacte amb Marta Mata i tot el moviment de renovació pedagògica que s'estava posant en marxa a Catalunya», recorda Maria Teresa Codina, cofundadora de l'associació de mestres Rosa Sensat, que també compleix 50 anys aquest 2015. «El llibre va ser molt ben rebut. ¡Poc es podia imaginar la mateixa Àngels Garriga l'acollida i el ressò que arribaria a tenir!», exclama.

«El Beceroles va posar en mans dels nens i els mestres unes metodologies que havien estat oblidades durant anys: el mètode analític, Montessori, Decroly. Aquesta és la gran proposta d'aquest llibre, que va oferir una base per al que després es va convertir en l'escola activa», subratlla Maria Àngels Ollé, mestra, fundadora de diverses escoles i autora de novel·les infantils i juvenils en català.

0 Comentaris
cargando