Pluja de pedres

Anna Solans va tornar a néixer el 13 d'agost passat, quan una roca de grans dimensions es va desprendre de la muntanya i va impactar sobre el vidre davanter del seu vehicle. L'incident es va produir al passar per un dels trams més complicats de la C-14, el congost de Tres Ponts, a Organyà (Alt Urgell). El d'aquell dia no va ser un fet aïllat. Cada any es registren una trentena de despreniments de pedres de la muntanya a la calçada, que de vegades ocasionen accidents. La C-14 és la principal via de comunicació entre Lleida i Andorra i hi circulen una mitjana de 9.000 vehicles diaris.

L'accident de Solans va ser la gota que va fer vessar el got. Una plataforma veïnal de l'Alt Urgell reclama a la Generalitat, titular de la via, la construcció d'un túnel que elimini el tram conflictiu de només un quilòmetre entre Organyà i Fígols i Alinyà. En aquest punt la via és estreta, serpenteja entre el vessant de la muntanya i el riu Segre i deixa poca visió als revolts.

Terreny erosionat

A Anna Solans no li queda cap més remei que passar almenys dues vegades al dia pel tram on un dia va tenir l'ensurt de la seva vida. Travessar el congost és l'única possibilitat que té per arribar a la feina. «Aquell dia vaig sentir un cop molt fort. Vaig saber de seguida que era una roca», assegura. Els airbags del vehicle es van activar de seguida i ella va perdre el control del cotxe, que va envair el carril contrari. «Vaig tenir sort, però també em va ajudar el subconscient perquè em conec la carretera de memòria», explica.

El Govern català ja treballa en la redacció del projecte del desitjat túnel, segons fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat, tot i que per ara no preveu executar l'obra per falta de pressupost. El cost del pas subterrani és d'uns 21 milions d'euros.

Notícies relacionades

Crim brutal a Sentmenat: «Discutien molt, ell era molt masclista i ella s’havia cansat de mantenir-lo»

Cop a una banda que robava DNIs, es disfressava com les víctimes i els retirava diners del banc

Mentrestant, la Generalitat començarà aquest mes una primera fase d'obres de millora que consistiran a col·locar més malles protectores, sobretot a la part alta de la muntanya, on s'originen els despreniments més perillosos. La caiguda de roques es deu a l'erosió del terreny pel pas del temps i també a factors meteorològics com la pluja i els desglaços, segons el cap de la unitat d'enginyeria geològica de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Marc Janeras.

Els veïns consideren que la col·locació de les malles serà un pedaç temporal per al problema i argumenten que la construcció del túnel és l'única solució per posar fi a l'alta sinistralitat que es registra en aquest punt negre de la xarxa viària catalana. Fins llavors, els automobilistes seguiran circulant pel congost de Tres Ponts amb un ull posat a la carretera i l'altre a la muntanya.