05 d’abr 2020

Anar al contingut

Gent corrent

David Muñoz: «Vull explicar com està el món del billar espanyol»

Mauricio Bernal

-El meu germà; per ell vaig descobrir aquest món. Jo tenia 8 anys i ell em recollia a casa i em duia a la sala de billar a veure'l jugar.

-Això a Ciutadella, ¿no?

-A Ciutadella, a Menorca, sí. On jo vaig néixer. La sala es deia Club Pocket Sa Rotonda i era una de les dues que hi havia a l'illa.

-Però era un nen. ¿Què deia la seva mare  que el seu germà el portés al billar?

-No deia res. La sala estava apartada del bar, no s'hi fumava, no es feia gairebé res més que jugar. A més, estava amb el Kiko.

-Imagino que el seu primer torneig el devia jugar a una edat precoç.

-Als 8 anys, el campionat del club. Només recordo que hi havia un munt de gent i que jo jugava contra una noia. ¡I la vaig guanyar! O això em pensava. Havia ficat la negra i en la mateixa jugada també la blanca, i jo no sabia que si ficaves la blanca perdies la partida. Estava eufòric, fins que algú em va dir: «Escolta, ha guanyat la noia». Això sí, al final del dia em vaig endur el trofeu de guanyador.

-Ah. ¿Va guanyar? No, però…

-La noia m'havia fet fora. Però el guanyador no estava a l'entrega de premis, i van dir: «Vinga, tu, el que ha ficat la blanca». Com que era el més petit, i havia debutat…

-¿I després d'això?

-Després d'això l'únic que volia era jugar. Des dels 10 anys ja m'entrenava amb regularitat, tres, quatre vegades a la setmana.

-No m'estranya que fos un campió jove. Recordi-m'ho, ¿a quina edat?

-Als 14 anys. El 2006, en tercera categoria. L'any anterior havia participat en el meu primer campionat d'Espanya, però no vaig fer res, vaig pagar l'aprenentatge. Una sala imponent, la de Sevilla, hi havia més de 100 taules entre pool, carambola i snooker.

-Expliqui'm per què va guanyar. Vull dir, què el feia un bon jugador.

-Bé, vaig guanyar per la meva bona punteria, evidentment, i per la meva habilitat per controlar la blanca, però sobretot per la serenitat, pel tremp. Als 14 anys tenia més serenitat i tremp que altres jugadors que eren més grans que jo. Tenia un billar estratègic que a aquesta edat és difícil tenir.

-Entenc que a nivell de competició va ser el seu èxit més gran.

-Sí, vaig participar en els campionats d'Espanya del 2007, 2008 i 2009. Vaig pujar de categoria fins a arribar a primera, però no vaig anar gaire lluny. Vaig descobrir que cal treballar molt per guanyar a primera.

-¿Ho va deixar?

-Sí, als 17 anys va arribar el moment d'aparcar el billar i venir a Barcelona a estudiar, a ser periodista, que era el meu somni. A més, el billar estava estancat a Menorca.

-Però, ¿no va tornar a jugar?

-No fins a l'estiu passat, que vaig descobrir un local molt bo a Terrassa. L'Strike Pool. Ara competeixo a nivell de clubs al Catalunya Pool Tour i no em va malament, he tornat a sentir que tinc camí. La idea és seguir jugant, a veure fins on arribo.

-¿I el periodisme?

-No l'abandono: acabo de posar en marxa una web, una revista digital sobre billar. L'he batejat thebillartist.com. La meva passió és el billar i el meu ofici és el periodisme, i això és el que vull fer. Vull, sobretot, entendre i explicar què hi ha al darrere, més enllà de la competició.

-¿Això no es fa ja?

-A Espanya hi ha dos o tres blogs de jugadors, però no hi ha continguts de fons. Jo vull explicar com està el món del billar a Espanya, bàsicament.

-Parlant del seu joc, ¿va recuperar el nivell dels seus 14 anys?

-A l'inici notes que has perdut una mica. Però el que tenies ho recuperes en un mes.