Un inspector supervisarà una de cada deu baixes

Els inspectors mèdics supervisen una de cada 10 baixes laborals que es produeixen cada any a Espanya. I la gran majoria de trucades, contactes i revisions es concentren en les absències que superen l’any de durada o la recuperació del qual supera el temps ‘òptim’ fixat per la Seguretat Social. En aquests supòsits, la supervisió mèdica arriba a més d’un terç del total de treballadors de baixa, segons ha explicat el secretari de salut laboral de CCOO, Mariano Sanz, aquest dijous en roda de premsa. "El problema fonamental de la gestió de la incapacitat temporal no és la falta de control ni l’abús", ha emfatitzat.

El sindicat ha elaborat un estudi en el qual radiografia l’evolució de la incapacitat temporal a Espanya i mira de desmentir algunes de les informacions o opinions que fins ara han centrat aquest debat. "No és cert, com s’argumenta des de certs sectors, que l’actual model de control públic dels processos d’Incapacitat Temporal (IT) es mostri incapaç d’exercir les seves funcions i en això arreli una de les causes principals que explica l’evolució que registra l’IT", recull el dossier de la central. El 2024, des de l’Institut Nacional de Seguretat Social (INSS) es van realitzar un total de 773.601 actuacions de seguiment, a través del sistema Atrium, per decidir si la baixa d’un treballador es prorrogava, se li donava l’alta o se li reconeixia una incapacitat permanent perquè la seva malaltia li impedia tornar a la feina, sobre un total de 8,6 milions de parts de baixa que es van emetre aquell mateix any.

És a dir, es va intervenir en una mica més del 9% del total de processos, una proporció que des de la central consideren "suficient" i "garantista". La majoria d’intervencions, no obstant, es concentren en aquelles baixes de més d’un any d’absència. Fins al punt que els inspectors de l’INSS realitzen tres de cada quatre reconeixements en processos que excedeixen els 365 dies. És a partir d’aquesta data quan la despesa pública es dispara i abans recau pràcticament sol en les empreses o mútues. L’Airef, el supervisor independent, va criticar en el seu últim informe sobre la matèria, publicat al febrer, l’escassa implicació dels inspectors mèdics en les baixes de menys d’un any.

Falta de mitjans

Notícies relacionades

Venga, l'‘app’ creada a Barcelona que facilita l'accés a la inversió en criptomonedes

Murtra promet una Telefónica líder a Europa el 2030

Des de CCOO critiquen la falta de mitjans disponibles, a l’INSS només hi ha per a tot Espanya 536 metges inspectors per a una població treballadora d’uns 18 milions de persones (a Catalunya, on treballen gairebé quatre milions de persones, opera l’ICAM amb els seus propis facultatius). Sobretot per evitar allargar en excessos les baixes que acabaran derivant en una incapacitat permanent, ja que la malaltia ha deixat el treballador sense les aptituds per tornar a treballar. Per exemple, una persona que perdi una mà en un accident de moto i això li impedeixi poder continuar treballant. No millorarà encara que estigui un any o dos de baixa, però no sempre els tribunals mèdics li truquen a temps per reconèixer-li la incapacitat.

La central proposa culminar la nacionalització de mútues col·laboradores de la Seguretat Social, que inicialment es van constituir com a entitats privades, i després la Seguretat Social va passar a supervisar-les i a finançar-les amb les cotitzacions que paguen cada mes empresaris i treballadors. Malgrat operar amb fons públics, les juntes directives continuen majoritàriament controlades per personalitats afins a les empreses, segons CCOO. La central explica l’increment de despesa pública per costejar les baixes laborals – uns 16.000 milions d’euros a l’any – a causa de dos factors. D’una banda, a la millora de les condicions generals del mercat laboral, és a dir, els espanyols, de mitjana, cobren i cotitzen més i això es tradueix en un augment de les seves prestacions quan cauen malalts. De l’altra, es registra una proporció de baixes més gran a causa de l’envelliment generalitzat de la població treballadora, que a més anys, agafa més baixes i de més durada.