Gent corrent
Francesc Ros: "Isak Andic em va dir que havia de triar: o Mango o Zara"
El fuster de Mango. Des del 1973 fabrica els mobles de les botigues d'Isak Andic al món.
«Isak Andic em va dir que havia de triar: o Mango o Zara»_MEDIA_1 /
Una sinuosa carretera amb espectaculars vistes al Baix Llobregat puja fins al poble de Begues, seu de l'empresa que fabrica el mobiliari d'una quarta part de les botigues de Mango. Aquesta és la història de com el Siscu de cal Fuster, un home de paraula però de poques paraules, va passar de ser el fuster del poble a fer la volta al món.
-¿De qui va aprendre l'ofici?
-Del meu avi. Tenia el taller a la masia familiar de cal Fuster i amb dos bancs de fuster i una vella màquina de serrar feia de tot, des d'arreglar carros i barrils fins a mobles. De petit jugava a amagar-me dins dels taüts que fabricava.
-El 1973 va conèixer Isak Andic, el futur propietari de Mango.
-Jo m'havia fet càrrec del negoci familiar el 1971 i, a través d'una decoradora, vaig conèixer un noi que tenia una parada al mercat del carrer de Balmes, a Barcelona. Portava roba de Turquia i la venia sobre una manta estesa a terra...
-¿Andic va començar a l'estil top manta?
-Si vol dir-ho així... Ens va demanar que li féssim un moble amb calaixos per poder guardar-hi la roba i tancar amb clau perquè ell estudiava i només podia obrir a les tardes.
-¿Quina impressió li va causar?
-Era un xaval, no devia tenir més de 17 anys però ja tenia molt neguit per fer coses i sempre pensava a fer-ne més. Semblava segur de si mateix i era molt complidor. La següent obra que li vam fer va demanar pagar-la a terminis i no va fallar mai. Li vam fer botigues al mercat del Camell, a Portaferrissa; a la Rambla, al costat del Liceu; a Roxy; a La Palmera, i al Portal de l'Àngel.
-El 1984 va obrir el primer establiment amb el nom de Mango al passeig de Gràcia.
-Va ser una època molt bonica. Isak va ser un pioner i tothom el copiava. Jo havia fet algun moble per a Amancio Ortega, però Isak em va dir que havia de triar: o Mango o Zara. Ells eren amics però jo no podia treballar per a la competència. Amancio era més gran, més seriós; jo em sentia més a gust amb Isak i em vaig quedar amb ell.
-La seva relació s'ha mantingut 40 anys.
-Quan Isak et dóna confiança te la dóna tota, però exigeix el mateix de tu. I jo no sé dir que no. Quan em demanen alguna cosa busco la manera de fer-la com sigui.
-Andic és un empresari molt discret.
-Sí. Poques vegades he esmentat la meva relació amb ell i si ara ho faig és perquè vostè em pregunta. Ell està en un nivell i jo en un altre, però som amics.
-Mango és un imperi de més de 2.400 botigues distribuïdes en 109 països.
-Ara hi ha molts tallers que treballen per a ell, però abans ho fabricàvem i ho muntàvem tot nosaltres: prestatgeries, portes, sòcols... Viatjàvem contínuament per Espanya i per tot el món. Durant una època aterràvem al Prat i agafàvem un altre vol sense passar per casa.
-Deu tenir mil anècdotes d'aquells viatges.
-¡He arribat a agafar un avió per anar a arreglar un sòcol a París! Una vegada era dissabte i em van trucar perquè l'endemà estigués a Aruba [Carib] perquè la càrrega s'havia fet malbé al baixar-la de l'avió. ¿Aruba? ¡Jo ni tan sols sabia on parava allò! Però el dilluns era allà amb una caixa d'eines i xapes de fusta.
Notícies relacionades-¿Enyora tot aquell tràfec des que es va jubilar?
-L'empresa la porten els meus fills però hi ha dies en què a les nou del vespre encara sóc a la fàbrica. Estem constantment fent prototips i, com que tinc més temps per pensar, quan tots se'n van m'agrada fer-ne de les meves: provo això, provo allò altre, i l'endemà els dic com fer-ho. Una de les coses que m'agradaria fer és una exposició amb totes les eines que conservo del meu avi i el meu besavi. Ja arribarà el moment.
