La Vall d'Hebron aconsegueix crear un intestí a partir del duodè

Álex Curero Burgos, de 9 anys, va néixer sense les fixacions que solen subjectar els intestins a la cavitat abdominal. Podia haver viscut anys sense percebre la seva perillosa peculiaritat, però no va ser així. Als 40 dies de vida, el seu intestí prim va girar sobre si mateix i va provocar una torsió completa que va convertir el tub digestiu -que en un nen fa dos o tres metres, i fins a vuit en un adult- en un dic del corrent sanguini. «Es va posar molt malalt», recorda la seva mare, Yolanda Burgos, que va portar el nen al seu CAP a Sant Vicenç dels Horts, des d'on el van derivar a l'Hospital de la Vall d'Hebron. Quan va arribar a l'hospital, la sang abdominal estancada va iniciar una gangrena i el cor de l'Álex es va parar.

Va ser operat 18 vegades en un parell de mesos. «Li obrien diàriament el ventre per veure com estava», relaten els cirurgians. Els abscessos, porus i fugues intestinals que sorgien sense parar el van anar deixant, pam a pam, sense el seu valuós intestí prim. Fins que es va acabar. Se li va salvar el duodè, que els metges van connectar directament al còlon, amb un enorme buit intestinal entremig. Sense òrgan per pair i absorbir els aliments, l'Álex va quedar subjecte a una màquina que durant els set anys següents li va injectar en vena les proteïnes, greixos i hidrats que normalment hauria mastegat. Podia menjar per la boca, però no s'alimentava. Va deixar de fer-ho un temps.

PRIMER AL MÓN

També la nutrició intravenosa -terrible en un nen- va arribar al seu límit. Les venes capaces de suportar la contínua descàrrega proteica van anar quedant inservibles per a aquesta funció, trencades. «Vam arribar a un punt d'estancament -relata el doctor Javier Bueno, cirurgià pediàtric de l'Hospital Maternoinfantil de la Vall d'Hebron-. O fèiem un trasplantament intestinal a l'Álex, de no gaire bon pronòstic, o, amb imaginació, li dissenyàvem una cirurgia». Així ho van fer.

Aquest acte quirúrgic innovador implicava un alt risc vital ja que suposava manipular el duodè, considerat pels cirurgians «l'òrgan prohibit», intocable. «El duodè és veí del pàncrees i del fetge, canalitza els conductes biliars i és molt fàcil provocar una pancreatitis -explica Bueno-. Tocar el duodè podia conduir a un desenllaç fatal». Per aquesta raó, no s'havia emprès mai, al món, una operació com la que van idear per a l'Álex. «Vam fer un procés quirúrgic nou -descriu el cirurgià-. Vam subjectar el duodè des de l'extrem del jejú i el vam anar estirant fins a convertir-lo en un tub de 40 centímetres de longitud, que va seguir enllaçat a l'intestí gros». Van suturar, i van esperar. L'operació es va fer el febrer del 2013. Lentament, la mucositat interna de l'antic duodè va aprendre a comportar-se com un intestí prim que digereix el que es menja. Des de fa tres mesos, l'Álex s'alimenta de forma independent, sense nutrició per vena. «Absorbeix els aliments

-resumeix Bueno-. Aquesta operació ha establert precedent i, a partir d'ara, els cirurgians saben que sí que és possible fer servir el duodè en casos d'absència intestinal». Dos nens més han estat intervinguts igual a la Vall d'Hebron, també amb èxit. L'avanç el publicarà la revista científica Journal of Pediatric Surgery.

Notícies relacionades

Cau a Barcelona el cibernarco més gran d’Europa

El cuc de terra que desafia Darwin

Álex Curero arrossega seqüeles greus de la seva llarga nutrició intravenosa. Pateix insuficiència renal i tot el seu cos fa tres talles menys que la mitjana dels nens de 9 anys. Ha superat un procés de repudi fòbic al menjar, igual que un període d'imparable necessitat de mastegar i ingerir aliments. Ara menja «de tot», diu la seva mare, encara que pateix una certa acidosi. La seva evolució és seguida molt de prop, però ja no ha d'anar cada setmana a la Vall d'Hebron, com li va passar durant els seus primers set anys.

Els problemes morfològics, o d'origen infecciós, que condueixen a la pèrdua de trams de l'intestí prim en nens no són una raresa. La Vall d'Hebron ha atès 40 menors amb aquest tipus d'alteracions al llarg els últims 10 anys. El 90% s'alimenta de forma independent.