¿Piropos? No, gràcies

El piropo s'hauria d'«eradicar» dels nostres carrers. Esfumar-se com ho ha fet el tabac de bars i oficines. O els bojos del volant de les carreteres. Les frases moltes vegades grolleres i vulgars no perjudiquen ni la salut ni la vida de ningú, però són una «invasió de la intimitat de la dona» que atempta contra la igualtat. Així ho va plantejar ahir Ángeles Carmona, la presidenta de l'Observatori de Violència Domèstica i de Gènere en una entrevista radiofònica en què no va apuntar, però, el com. ¿Amb sancions? ¿Educació? ¿Campanyes publicitàries? La majoria d'experts, grups feministes i l'oposició estan d'acord en el fet que l'afalac públic del cos de la dona és una manifestació de masclisme, però discrepen sobre  la seva transcendència real i la resposta que s'hi hauria de donar. Ningú enarbora la bandera de les prohibicions. «¿Eradicar una cosa que ja gairebé no existeix?», es pregunta María Victoria Camps.  La catedràtica emèrita de Filosofia moral i política de la Universitat Autònoma de Barcelona creu que «els grans avanços en igualtat han provocat» que aquestes actituds hagin pràcticament desaparegut entre les noves generacions fins al punt que molts joves «ni tan sols deuen saber què és un piropo».

PARAULA DESFASADA / Fins i tot la paraula sona desfasada. Demodé. Curiosament, deu ser una més de les tradicions que la crisi ha contribuït a escombrar de la vida pública. L'esclat de la bombolla immobiliària ha parat el sector de la construcció, el més relacionat  típicament i tòpicament amb aquest costum.

Als seus 73  anys, Camps recorda com quan era jove havia arribat a fer marrada per no haver de sentir segons quines paraules, però hi resta importància. No creu qus'hagi d'arribar a extrems de prohibicions o altres mesures similars. «¿Per dirigir-se a una dona se li hauria de demanar permís?», es pregunta.  La seva fórmula és restar importància al tema, «trivialitzar la qüestió», equiparant-la a la vella galanteria. Dues manifestacions de cultura social masclista immerses en una fase d'extinció semblant.

Una actitud que Carmona condemna perquè la considera precisament una de les arrels del mal. «Tot i que tradicionalment ha estat una actitud permesa i perfectament assumida com una cosa normal en la societat, ningú té dret a fer en públic un comentari sobre l'aspecte físic de la dona, encara que sigui bonic o agradable», afirma davant els que defensen que hi ha un piropo bo i una altre de dolent.

Miriam González, psicòloga jurídica madrilenya que treballa amb víctimes d'agressions, se suma a la tesi de Carmona. «¿Per què hem de ser sotmeses a una valoració del nostre físic en públic?», es pregunta. «No és el mateix un 'guapa' que si et diuen que et faran un vestit de saliva, com he arribat a sentir, però fins i tot en el primer cas algunes dones se senten intimidades, violentades», adverteix.

També discrepa de Camps en la continuïtat del fenomen. Potser va de baixa, admet, però «continua molt viu en els sectors més desafavorits de la societat, amb menys cultura i entre la gent més gran». La psicòloga sí que creu que  serien necessàries campanyes publicitàries i treball educatiu. Les úniques iniciatives de conscienciació han estat fins ara patrimoni de ciutadans particulars. Com la de l'artista i feminista andalusa Alicia Murillo. Els seus vídeos van triomfar a les xarxes socials. Durant un temps va gravar les frases més grolleres que rebia i com interpel·lava posteriorment els seus autors, sovint intimidats. Després va penjar els vídeos a internet cosa que va provocar que fins i tot rebés amenaces dels involuntaris protagonistes de les escenes. Campanyes amb enganxada de cartells inclosa han estat impulsades a l'Argentina per grups feministes, mentre que la xarxa social nord-americana Hollback va néixer i creix sense parar denunciant l'assetjament a dones, un concepte que inclou els «comentaris lascius», però també casos de «persecucions, tocaments...»

SORPRESA DEL PSOE / Carmen Montón, la diputada responsable d'Igualtat del PSOE, tant al partit com al Congrés dels Diputats, se sorprèn que Carmona hagi tret a col·lació aquesta qüestió. No perquè no consideri el piropo una actitud masclista a eradicar. És més, afirma que ja és «una qüestió acreditada pel món feminista que compta fins i tot amb tesis doctorals». La sorprèn perquè ha estat nomenada per un partit, el PP, que el que sí que ha «eradicat» és l'educació en igualtat i contra el masclisme que s'impartia en l'educació per a ciutadania».

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

«La seva anàlisi es queda curta i no va a l'arrel del problema, que és l'educació», adverteix, perquè ella tampoc és partidària de mesures repressives que només s'haurien de prendre «en últim terme o en els casos més extrems», després d'haver apostat d'una manera decidida pel canvi cultural.

Victoria Camps ho té clar: «Volen fer la sensació que fan alguna cosa i es despengen dient coses com aquestes que després no es tradueixen en res». Fonts del Ministeri de Sanitat i Igualtat van descartar qualsevol mesura sancionadora  sobre això. «No figura entre els plans del Govern», van assenyalar.