De pedra a vergonya

La paraula piropo procedeix etimològicament del llatí pyropus, que podia significar tant pedra de color granat brillant com aliatge de coure i or, i que al seu torn prové del terme grec antic pyropós. I de pedra preciosa va passar a fer-se servir com a elogi a la bellesa física. Amb aquest sentit ja apareix a la Real Academia de la Lengua el 1843, anys després que comencés a ser utilitzada per diferents escriptors.

Fent un salt mortal en el temps arribem al landisme, a l'aturofernandisme («¡Chatina!»), que van donar una imatge més o menys blanca del piropo espanyol: el mascle que no pot deixar d'intentar seduir, però que en aparença resulta simpàtic i inofensiu. Una imatge més de cine que no pas de carrer. En el món real, moltes notícies relacionades amb els piropos vénen marcades per la vergonya.

Als Estats Units, el piropo o catcall és objecte de debat i polèmica, especialment després que al mes  de novembre es fes viral un vídeo que mostrava com més de 100 homes es dirigien a una noia que passejava pels carrers de Nova York amb actituds que s'acostaven a l'assetjament sexual, informa Idoya Noaín. Segons dades de Beth Nielsen, professora de sociologia i autora de Licencia para acosar: derecho, jerarquía y discurso público ofensivo, dos terços de les dones nord-americanes diuen que senten comentaris dirigits a elles cada dia, mentre que els homes consideren que aquests comentaris es produeixen amb una freqüència inferior. L'assetjament està legislat en molts estats, però no el piropo en si.

No és fàcil veure els habitualment discrets i freds homes alemanys piropejar les dones pels carrers, informa José María Frau. Els alemanys reserven els seus compliments per a les situacions en què pretenen entaular una relació, ja sigui estable o esporàdica, amb una dona. Llavors, intenten ser imaginatius i originals i, per descomptat, no grollers ni agressius. Aquesta és la impressió que es percep, per exemple, als carrers de Berlín, una ciutat més oberta que la majoria d'urbs del país.

Però és també el que pensa Katrina Rollmann, natural de Munic, que no recorda haver viscut al seu país la clàssica escena d'homes xiulant i llançant piropos a les dones als carrers de la seva ciutat.

Alemanya a Espanya

Rememora, en canvi, que els piropos la van sorprendre quan fa uns 30 anys va iniciar la seva vida a Espanya, i admet que el fet no la molestava, sempre que no resultés groller o ofensiu.

A Itàlia, fer amb insistència una caiguda d'ulls a una dona pot costar 200 euros de multa. Insinuar-se-li, encara que sigui en un context laboral distès, equival a una injúria. És suficient seguir pel carrer una sola vegada una dona, mentre se li llancen piropos i compliments semblants, per incórrer en un delicte, informa Rossend Domènech.

 

Notícies relacionades

Dos presidents, a 550 metres i sis mesos sense parlar-se

Sánchez promet a les víctimes de la dana un funeral d’Estat a València

En el transcurs dels últims 15 anys, el Tribunal Suprem italià ha emès nombroses sentències, algunes prou singulars, sobre la conducta dels homes respecte a les dones, que han provocat polèmiques. «Respondre a un epítet amb un somriure no autoritza l'home a considerar que les seves bromes siguin tolerades o fins i tot agraïdes», adverteix el Suprem, que va condemnar a quatre anys per abús d'autoritat i violència greu un empresari per contractar dones sobre les característiques físiques de les quals va pronunciar compliments al presentar-les a la plantilla.

«Violència sexual» és també als ulls del tribunal italià una salutació a una dona que vagi acompanyada d'«un toc, encara que sigui superficial», i fins i tot un «petó amb espetec» o un «petó a la galta donat de biaix cap als llavis» (multa de 7.000 euros). És delicte una trucada telefònica muda a una dona (1.000 euros de multa), i tocar-li el paner encara que sigui «fugaçment» (violència sexual), entre altres conductes inapropiades o considerades directament ofensives o agressives.