Famosos entre barrots
I arriba la 'doctrina Pantoja'
La probable entrada a la presó de la tonadillera llança un avís: en casos de corrupció serà difícil que se suspenguin les penes de presó. La pressió social ha augmentat a passos de gegant.

I arriba la doctrinaPantoja Isabel pantoja Delicte: Blanqueig de capitals. Condemna: 2 anys i una multa d1,1 milions. A partir dels 6 mesos podrà rebre els primers permisos penitenciaris. Maite zaldívar Delicte: Blanqueig de diners. Condemna: 2 an
Justícia exemplaritzant o cap de turc?», tuiteja aquests dies el búnquer Cantora en un missatge en què apareix Isabel Pantoja embolcallada (no és broma) en una bandera turca. «De conya tot. La justícia no existeix, amics, només existeix l'opinió dels injustos», va deixar anar la tonadillera, mentre els jutges de l'Audiència de Màlaga -que dies enrere li van negar la suspensió de la condemna- dirimien el seu últim recurs de súplica per salvar-se d'anar a la presó. El cert és que més enllà de les coreografies del dolor de la cantant, dels plors entretallats dels seus portaveus als platós i de la recollida de firmes a change.org perquè no hagi de trepitjar el penal -que amb prou feines ha sumat més de 5.000 suports-, la copla carcerària de l'artista té una subtrama jurídica. Si no hi ha un gir inesperat de guió, tot apunta que la nova jurisprudència que, d'un temps ençà, segueixen els tribunals també inclou els famosos. Aquí arriba, doncs, la doctrina Pantoja.
Quan va sentir la sentència, l'artista es va esvair i, com deveu recordar, va acabar entrant al cotxe sense tocar terra, amb la mirada perduda. Tot i això, els seus advocats la devien calmar donant per fet que no aniria a la presó: havia estat condemnada a dos anys i no tenia antecedents penals, dos requisits que solen equivaler a la llibertat. «Això ha sigut una pràctica habitual, però no és un dret del ciutadà, sinó una potestat del jutge -afirma el catedràtic de Dret Joan J. Queralt -. Sense posar-se explícitament d'acord, en casos de corrupció i de tortures policials, s'està tendint a considerar que les penes no es poden suspendre. 'Per ser poderós o famós, no te'n salvaràs' és el missatge. Els jutges treballen sota un escrutini que tant de bo també haguéssim tingut amb els polítics. La pressió social és molt forta».
Entre la seva condemna -llegida l'abril del 2013- i l'última interlocutòria, el cansament davant les retallades socials i els excessos de polítics i financers ha crescut a passos de gegant. I aquest teló de fons de la doctrina Pantoja es nota en el text en què se li va negar la suspensió de la pena amb l'argument que blanquejar diners és un «delicte molt greu», que la resolució havia de «servir de fre» per a actuacions similars futures i que concedir la llibertat condicional es podia identificar amb la «gairebé impunitat material» que semblen tenir, deia textualment, «banquers, polítics i persones poderoses o de rellevància pública».
1.661 casos oberts
Els números, tossuts, donen la raó a l'Audiència. En l'inventari de l'any passat del CGPJ, la corrupció -l'assumpte que més preocupa per darrere de l'atur- oferia 1.661 casos oberts i només 30 reclusos. Claus d'aquesta equació són un marc legal lax, delictes que prescriuen, penes que permeten eludir la presó, causes que es prolonguen per la seva complexitat i les argúcies dels advocats, i una tremenda saturació. «Els jutges espanyols tenen el doble de càrrega que la mitjana europea i, a més, el Govern, el partit del qual acapara el número més gran de casos, no reposa places i desmantella les unitats especials anticorrupció», assenyala Queralt. ¿S'està utilitzant llavors el cas Pantoja com a avís? «Jo crec que no -segueix-. És clar que falten moltíssims mitjans, però que les coses han canviat en la judicatura ho demostra, per exemple, que, quan va començar a investigar-se el cas Nóos, molt pocs es pensaven que arribaria tan lluny. I, tot i això, Urdangarín difícilment se salvarà d'anar a la presó i la infanta, com a mínim, haurà de pagar fins a l'últim euro».
La probable entrada a la presó d'Isabel Pantoja coincideix amb un altre check in imminent: el de Josep Lluís Núñez, expresident del Barça, condemnat a dos anys i mig per haver subornat durant anys inspectors fiscals. En el seu cas, ni els seus 83 anys, ni el «victimisme» amb què ha suplicat eludir la presó sembla que el separaran de la cel·la. Així que ben aviat s'espera que alimenti aquest Orange is the new black a l'espanyola, amb un repartiment en què ja figuren vips amb passat de revista com l'exalcade de Marbella Julián Muñoz i la seva exdona Maite Zaldívar -la que en prime time deia que el seu marit arribava a casa amb bosses d'escombraries plenes fins dalt de bitllets-; el torero José Ortega Cano i l'expresident del Sevilla i ex de Sofía Mazagatos José María del Nido, que en qualitat d'advocat es va quedar 2,8 milions de les arques de Marbella. A la ciutat, per cert, tot just s'han recuperat 5 dels 300 milions robats. «De la presó se'n surt, de pobre no», va dir Jesús Gil.
Cel·les dobles i televisió
¿I què passa quan arriben a la presó? Hi ha gairebé tants fulls de ruta com casos, asseguren fonts penitenciàries. Pantoja, per exemple, podria obtenir els primers permisos al cap de sis mesos. Als 13, el tercer grau. I entre els 16 i els 18, la llibertat condicional. Saltant-se els tempos, Interior va concedir dies enrere el tercer grau a Jaume Matas quan només havia complert tres dels nou mesos de pena. El fiscal ha recorregut la decisió.
Notícies relacionadesLa majoria de vips solen compartir cel·les dobles en els anomenats mòduls de convivència i participació, on els presos, de baix perfil conflictiu, autoorganitzen la seva vida diària i es reparteixen tasques com la neteja. La rutina és implacable. A les vuit, primer recompte, obertura de cel·les, neteja i esmorzar. A les nou, activitats. De dotze a dues, dinar. Segon recompte. Pati. Més activitats. De set a nou, sopar, retir a les cel·les i tercer recompte. Cada setmana, els reclusos tenen dret a rebre entre dues i tres visites, cinc trucades i una targeta amb la qual es poden gastar 80 euros a l'economat. Una o dues vegades al mes poden accedir al vis-a-vis. Estan permesos la tele, la ràdio i els llibres, i està prohibit el mòbil i l'ordinador.
Sota aquest règim, Julián Muñoz ha estudiat dret penitenciari -no és gens estrany, encara té 40 causes pendents-; Ortega Cano va al gimnàs, no es perd la missa dominical i ha dictat una conferència sobre toreig, i Maite Zaldívar assisteix a cursos d'anglès, teatre i costura. Caldrà veure quines activitats acaba programant Isabel Pantoja.
- Almenys 7 persones viuen entre ruïnes a les Cases Barates
- Recomanacions "Inoblidable": el bar de Mataró aclamat per les seves saboroses tapes
- Tres ferits en caure part de l'estructura de l'escenari d'un festival de jotes
- Amb Liam Neeson El racó de Sant Cugat del Vallès que està ja en la història del cinema
- Aquest dilluns L’Audiència de Barcelona jutja una àvia per abusar del seu net a Igualada
- Trobada a Barcelona Sánchez i Illa es reuneixen en plena polèmica per l'opa al Sabadell i l'apagada
- Projecte científic Hypatia II: es busquen tripulants per a una nova ‘expedició’ a Mart el 2025
- Ampliació de crèdit El Govern pacta amb els Comuns invertir 850 milions anuals en habitatge i una oficina antidesnonaments
- Previsió del Meteocat Catalunya activa avisos grocs i taronges davant les fortes pluges previstes per a aquesta setmana
- Apagada de llum Sánchez promet un «reforç» del sistema elèctric i defensa les renovables com a «interès general» davant «agendes particulars»