El Govern pacta amb els Comuns invertir 850 milions anuals en habitatge i una oficina antidesnonaments

Una setmana més tard de l’inicialment previst –es va ajornar a causa de l’apagada elèctrica–, el Govern i els Comuns han presentat l’últim paquet del seu acord perquè la Generalitat pugui disposar d’una injecció de recursos de fins a 3.500 milions d’euros malgrat que la legislatura transiti amb els pressupostos prorrogats. Es tracta d’un pacte que inclou elevar a 850 milions d’euros la quantitat de recursos propis que l’administració catalana destina a habitatge públic i la creació d’una oficina antidesnonaments.

Tot, a canvi del ‘sí’ del grup de Jéssica Albiach a les dues ampliacions de crèdit ja aprovades per valor de 3.400 milions d’euros i a expenses que es pacti el destí dels 469 milions que el presidentSalvador Illaencara ha de pactar també amb ERC. El Govern ja admet que, per quadrar els comptes i malgrat aquests recursos addicionals, haurà de moure partides dins de cada conselleria. «Quan un negocia de vegades ha de cedir i incorporar peticions en la seva planificació pressupostària», ha deixat caure la consellera d’Economia, Alícia Romero, durant la roda de premsa conjunta per presentar la nova entesa.

Els 850 milions de recursos propis de la Generalitat pactats per a habitatge es destinaran a construir més pisos protegits i de lloguer social i se sumaran als 600 milions aportats via crèdit per l’Institut Català de Finances. Això suma un import total de 1.450 milions, la inversió «més alta que hagi fet mai» l’administració catalana, segons ha presumit la líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach. L’oficina per prevenir i actuar en casos de desnonaments haurà d’estar dotada amb un mínim de 50 persones i el compromís és que estigui en marxa al setembre. S’avaluaran també, via l’Oficina de no Discriminació, les discriminacions que es produeixen en l’accés a l’habitatge.

Dentista públic i salut mental

En el pacte s’inclouen altres compromisos que ja formaven part de l’acord per a la investidura, com la creació del cos d’inspectors per aplicar el règim sancionador de la llei d’habitatge. Segons el subscrit, abans del 30 de juny s’incorporaran 60 efectius, xifra que ha d’arribar al centenar abans que acabi l’any. La inversió de 13 milions més per desplegar el dentista públic i 10 més per a salut mental. En les últimes setmanes, els ecosocialistes havien advertit que el seu suport a les ampliacions de crèdit estava condicionat a arribar a un pacte de caràcter «global» sobre a què es destinarà aquest import addicional.

Aquest dimecres es convalidarà al Parlament el primer suplement, de 2.100 milionsper a despeses corrents; i està pendent de ser ratificat també el de 1.300 milions amarrat amb ERC la setmana passada per a salaris de funcionaris i compensacions als sectors afectats pels aranzels o, en el cas dels agricultors de Lleida, per la calamarsada de fa tres setmanes. No obstant, queden en suspens 469 milions que encara no estan compromesos i dels quals els socis miraran de definir-ne el destí en una tercera negociació.

«Reprioritzar» per conselleries

El Govern té per davant fer compatible les reclamacions d’ERC i les dels Comuns, i Romero ja ha donat per descomptat que, perquè quadrin les xifres s’haurà de «cedir» i s’hauran de «reprioritzar» les inversions de cada departament. Les negociacions ja estan en marxa i els Comuns ja han anticipat que centraran les seves reclamacions en mesures sobre educació, drets socials, pobresa infantil i inversions territorials. Els republicans, per la seva banda, plantegen més recursos per avançar en el traspàs de Rodalies i potenciar l’Agència Tributària de Catalunya amb la vista posada en el finançament singular. També avançar en la gratuïtat de l’educació dels 0 als 2 anys i més inversions en habitatge.

Notícies relacionades

Sánchez i Illa es reuneixen en plena polèmica per l'opa al Sabadell i l'apagada

Sánchez promet un «reforç» del sistema elèctric i defensa les renovables com a «interès general» davant «agendes particulars»

Reclamacions que, sumades a les dels Comuns i als projectes que també vol impulsar el Govern, com els 150 milions per a lallei de barris, superen l’import de diners disponibles, per la qual cosa cada conselleria haurà de decidir, en la línia del que ha apuntat Romero, a què deixa de destinar unes partides per complir els compromisos amb els socis. Caldrà veure com quadren finalment els números d’aquest últim episodi que, una vegada tancat, garantirà l’estabilitat d’Illa com a mínim fins a la negociació dels pressupostos del 2026, carpeta que els socialistes intentaran obrir després de l’estiu.

Això sí, entremig haurà d’afrontar la pròxima meta del finançament singular, que consisteix a formalitzar-lo, abans del juliol, com un pacte entre la Generalitat i la Moncloa. I pel flanc dels Comuns, materialitzar la regulació dels lloguers de temporada i d’habitacions i l’increment de la taxa turística, embolicada ara perquè ERC ha presentat una proposta pròpia.