05 d’abr 2020

Anar al contingut

Gent corrent

Dídac Costa: "Sí, pensant en la regata em vaig fer treure l'apèndix"

Mauricio Bernal

-Suposo que el fet de ser bomber li dóna algun avantatge. En alta mar, vull dir.

-No ho sé; potser en les situacions estressants que sorgeixen en una travessia així t'ho pots prendre amb més calma.  Però tota la gent que fa això està molt preparada.

-¿I si es declara un foc a bord?

-He, he. Doncs si hi ha un foc a bord, que truquin als bombers que estiguin de guàrdia.

Dídac Costa, que té 33 anys, que va néixer a Barcelona i que és bomber de la Generalitat -a Cerdanyola-, es prepara per fer la volta al món. És el participant més hove de la Barcelona World Race, que comença el 31 de desembre vinent, i un dels privilegiats que treuen el cap a l'abisme d'aquesta epopeia per primera vegada. El seu company a la regata serà Aleix Gelabert. Tots dos procuraran -i és molt- portar el seu vaixell a bon port.

-Però… ¿Pot combinar la preparació per a la regata i la seva feina?

-No, aquesta regata exigeix molt: fa un any i mig que estic d'excedència. Però és la primera vegada que ho faig. Altres regates que he fet abans sí que les he pogut preparar sense haver de demanar excedència a la feina.

-Vaig estar mirant el seu currículum, i vaig veure que el ha fet més pròxim a una volta al món va ser una regata transatlàntica.

-El 2011, sí. La història és que quan em vaig fer bomber vaig poder estalviar i comprar-me un vaixell petit. M'agradava navegar, els meus pares tenien un vaixell i sortíem de vacances. Així que vaig comprar el barquet: va ser com dir, vinga, ho provaré. Amb aquell vaig fer la Transat 2011. En solitari.

-Quasi un mes, vaig llegir. Quina soledat, ¿no?

-No, no. Sempre estava ocupat. No tens temps de pensar en la soledat.

-Ara no estarà sol, però estarà més de tres mesos a l'aigua. És una altra cosa.

-Per descomptat. Començant pel vaixell, molt més gran, amb més complicació de maquinària, d'electrònica, de maniobra de les veles. Els primers quatre mesos, de fet, van ser treballar al vaixell, desmuntar-lo, després tornar-lo a muntar i verificar-ho tot.

-¿Què més s'ha de preparar?

-Hi ha molts aspectes a tenir en compte; has d'aprendre't, per exemple, la meteorologia no d'una zona sinó de tot el món. Sortim a l'hivern d'aquí, baixem al tròpic, després anem al fred del sud, després a l'Antàrtida, després una altra vegada a la calor i una altra vegada a l'hivern de Barcelona.

-Entenc que s'alimenten de menjar liofilitzat. El més insípid de l'insípid.

-Bé, sí, ja em va tocar fer-ho a la Transat. Però sempre t'emportes algun capritx, no ho sé, algun embotit empacat al buit.

-¿Quina és la part del trajecte que més, diguem-ne, expectativa li causa?

-Ens inquieta i ens atrau a la vegada la travessia pel sud una vegada deixem la zona atlàntica: és una zona que per als navegants és mítica, les condicions allà són més complicades, és la zona més complexa per navegar. Hi ha molt vent, i a més s'ha d'estar molt pendent dels icebergs.

-He sentit que navegants que fan la vuelta al món… que es treuen l'apèndix.

-Sí, alguns, és cert. L'Aleix i jo ho vam fer fa un parell d'anys, pensant en aquesta travessia; vam aprofitar que en teníem l'oportunitat i el temps. El que passa és que hi ha zones on si t'agafa una apendicitis, el temps que trigues a trobar un metge és massa. Però no tots ho fan.

-¿Es veuen molts animals?

-Veus molts dofins, i a l'Atlàntic, peixos voladors, i alguna balena de tant en tant. És molt divertit el contacte amb la naturalesa; alegra veure la vida del mar.

-¿Des d'on em parla ara?

-Galícia. Som aquí per entrenar-nos en les condicions més semblants a la regata.

Temes: Dídac Costa