Obama exclou Rajoy del lideratge internacional contra el brot d'Ebola

Espanya ha quedat de moment exclosa de la primera línia dels esforços internacionals per contrarestar el flagell de l'Ebola. El president dels EUA, Barack Obama, va mantenir ahir una videoconferència amb els líders d'Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit «per discutir la resposta internacional a l'epidèmia d'Ebola a l'Àfrica», una reunió virtual en què no va participar el president Mariano Rajoy. La seva absència crida l'atenció perquè tant Washington com l'ONU han requerit el suport logístic d'Espanya a la missió internacional i perquè a Madrid es va produir el primer contagi del virus fora de l'Àfrica.

La Casa Blanca no va donar explicacions sobre l'absència de Rajoy en la conversa convocada per Obama, el país del qual lidera la resposta internacional a Àfrica occidental. Fonts de la Moncloa van al·legar que la reunió estava convocada per parlar de l'Estat Islàmic i d'Ucraïna i que amb posterioritat es va afegir a l'agenda l'epidèmia d'Ebola, que fins ahir havia costat la vida de 4.493 persones, segons l'OMS.

MOLT MÉS / L'impacte de l'Ebola a l'Àfrica és «tràgic» i, per aquest motiu, Obama creu que tots els països han de fer contribucions «més significatives» per frenar l'avanç de la malaltia, va indicar el portaveu de la Casa Blanca en referència al que es va abordar en la videoconferència. «S'ha convingut que és la urgència sanitària més greu dels últims anys i que la comunitat internacional ha de fer molt més i ho ha de fer més ràpidament», va assenyalar el portaveu britànic.

L'epidèmia ha passat a ocupar bona part de l'agenda d'Obama, en part per les crítiques a la gestió de l'Ebola als EUA, però també per l'apatia d'Occident. «El món no està fent prou per combatre l'Ebola», va dir dimarts passat després d'abordar l'amenaça de l'Estat Islàmic amb els alts comandaments militars d'una vintena de països aliats, entre els quals hi havia Espanya.

Fins ara l'Executiu de Mariano Rajoy ha ofert una ajuda modesta a la lluita contra l'Ebola a l'Àfrica. Puja a 3,2 milions, segons la ministra Ana Mato. França, en canvi, ha promès 70 milions. El Regne Unit, 150 milions, a més a més de l'enviament de 750 militars i 500 voluntaris. Alemanya planeja enviar-hi 2.000 militars i aixecar amb ajuda de la Creu Roja un hospital a Libèria amb 300 llits. L'ajuda compromesa per Itàlia ronda els 5 milions d'euros, segons l'ONU.

Espanya és una peça important en l'engranatge dissenyat per l'ONU i els EUA. A principis de setembre, l'ONU va demanar al Govern usar l'aeroport de Las Palmas de Gran Canària, amb una base del Programa Mundial d'Aliments, com a centre per al trasllat de material i personal a Libèria, Sierra Leone i Guinea.

MALESTAR A ANDALUSIA / Per la seva part, Washington li ha demanat autorització perquè part dels 4.000 militars que ha començat a desplegar a Libèria per aixecar hospitals de campanya i col·laborar en tasques contra l'Ebola puguin fer escala a les bases americanes de Rota (Cadis) i Morón de la Frontera (Sevilla). Espanya encara no ha respost malgrat que els seus interlocutors li han traslladat garanties que no hi haurà risc de contagi per a la població.

A Andalusia, tant la Junta com els alcaldes de Morón i Rota no oculten el seu malestar per haver-se assabentat per la premsa de la petició nord-americana. «No és la manera lògica ni seriosa», va censurar la presidenta andalusa, Susana Díaz.

Els alcaldes van reclamar a Defensa transparència amb els protocols establerts per aturar la inquietud social, ja que el risc afecta tant els treballadors de les bases com els municipis on aquests resideixen. «Volem saber com s'actuarà», va reclamar des de Morón Juan Manuel Rodríguez.

Notícies relacionades

«Ja tinc anticossos»

Romero va haver de trucar 2 cops perquè li enviessin un metge

L'ambaixador nord-americà a Espanya, James Costos, va assegurar que les escales s'acordaran una a una i que no recalaran a les bases persones que hagin tractat amb malalts d'Ebola ni contagiats. No obstant, Rubén Ballesteros, treballador de la base de Morón, va reconèixer l'«angoixa» entre els treballadors i els seus familiars «fins que es concretin les mesures de protecció». Una situació semblant es viu a la base de Rota, on el sindicalista José Sabido va apuntar: «Estem totalment exposats pel continu trànsit de militars a zones complicades», si bé, va afegir, «els nord-americans estan preparats i saben què es fan».

A la barriada més pròxima a la base, el veí Joaquín Galea va exigir garanties que «la base compta amb els mitjans i el personal perquè el risc sigui nul».