«Ja tinc anticossos»

Cada dia que passa és una batalla guanyada al virus i està més a prop de guanyar-se la guerra. Els sanitaris que atenen Teresa Romero estan podent comprovar amb els seus propis ulls la veritat d'aquesta màxima repetida pels experts. Romero ja ingereix els primers líquids i fins i tot ha pogut parlar amb el seu marit. Els progressos són cada dia més accelerats. La portaveu de la família, Teresa Mesa, va parlar ahir de l'esperança que li transmeten clarament els metges.

El marit de la dona infectada, Javier Limón, havia rebut emocionat el primer missatge de la seva dona en què li recordava que l'estima «amb bogeria». Així que el va escoltar es va posar a plorar com un nen. Ahir va fer un altre pas de gegant a l'obtenir l'autorització dels metges per parlar amb ella. Al llarg de la conversa telefònica, l'home li va preguntar si tornaria a posar en joc la seva salut cuidant malalts d'Ebola i la resposta de la sanitària va ser ràpida i rotunda: «És clar que sí, ja tinc els anticossos. No em pot passar res». Sembla que la més optimista sobre el seu estat és la mateixa malalta, un factor decisiu que pot contribuir a la curació.

El fet de poder beure líquids li ha produït un gran alleujament perquè era una de les seves queixes més recurrents. «Noies, l'Ebola no em matarà, però vosaltres em deixareu morir de set», retreia dimarts amb bon humor Teresa a les seves cuidadores i a la vegada companyes.

Al marit li ha preguntat, és clar, pel seu gos, el ja cèlebre Excálibur, que va ser sacrificat dos dies després que ella fos ingressada a l'hospital Carles III. I ell li ha respost que ara no és moment de preocupar-se per l'animal.

Javier va ser qui va demanar que Teresa fos privada del telèfon mòbil que els primers moments del seu aïllament li havien permès seguir connectada a la realitat exterior. I va ser precisament el sacrifici del gos el que va induir Javier Limón a prendre aquesta decisió, circumstància que també ha permès que la seva dona hagi pogut viure aliena a les crítiques abocades sobre ella pel conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid, Javier Rodríguez, i alguns mitjans de comunicació que van corejar el seu discurs.

El conseller va demanar dimarts disculpes per carta a la parella, però la portaveu de la família Romero-Limón ja ha deixat clar que no seran acceptades. «L'únic que li val a Javier és la dimissió del conseller. A més, hauria d'haver demanat disculpes molt abans», va assenyalar a les portes de l'hospital.

Abans de la conversa amb la seva dona, Javier estava molt baix d'ànim. Va ser ell mateix qui va demanar que s'emportessin el televisor de l'habitació per estalviar-se veure totes les coses que es deien. Mentrestant, la portaveu i amiga de la família li ha anat proporcionant llibres, roba per poder-se canviar i, gairebé el més important, suport i afecte. La primera vegada que es van veure després del seu ingrés hospitalari, Javier li va suplicar que l'abracés tot i que el protocol de seguretat impedia que s'hi acostés a més d'un metre i mig. «No et preocupis, t'abraço amb la mirada», va respondre ella.

Notícies relacionades

Obama exclou Rajoy del lideratge internacional contra el brot d'Ebola

Romero va haver de trucar 2 cops perquè li enviessin un metge

L'estat de la pacient solament té un punt d'ombra. Una incomoditat, pel que sembla causada pels fotògrafs que segueixen apostats a la caça d'una instantània de la malalta a la seva habitació. Si el dia anterior van ser els metges que la cuiden els que van advertir del perjudici que li causa a Teresa no poder disposar de llum natural perquè la presència de les càmeres obliga a tenir la persiana abaixada tot el dia, ahir el comitè científic de l'Ebola va elevar el to. Va advertir als mitjans de comunicació que «aquesta situació suposa un perjudici objectiu per al tractament, dificultats per al personal sanitari en el desenvolupament de la seva feina i inconvenients per al benestar de les persones ingressades».

El comitè també va anunciar que ahir s'havia començat a aplicar el programa de formació en Ebola per a facultatius de cures intensives que atenen els malalts de l'Hospital Carles III quan hi ha alguna fallada orgànica (i que s'han queixat reiteradament del seu escàs entrenament) i també per a forces de seguretat.