Jordi Pérez: "«Se'ns oculta; a la gent acorralada se'ns oculta"

Es pot baixar a un lloc fosc de sobte; els que són allà ho saben, i saben que costa molt  sortir-ne. Jordi Pérez va perdre la feina després de 20 anys, i la dona dos mesos més tard. «Em va dir que se n'anava. D'un dia per l'altre». Va derivar tot en desesperació i en un intent de suïcidi, i en una depressió que arrossega des d'aleshores. Va demanar la incapacitat, l'hi van atorgar, i un temps després l'hi van prendre. Cosa que és dolenta, però no del tot: li van donar, al capdavall, un motiu per lluitar.

-Expliqui'm, ¿a què es dedicava?

-Doncs miri, jo he treballat tota la vida en el sector editorial i de la comunicació; els últims 20 anys, a la mateixa empresa.

-¿Quan el van acomiadar?

-L'octubre del 2011. Que el meu lloc «havia quedat amortitzat», em van dir. Va ser una època d'acomiadaments a l'empresa.

-¿Com s'ho va prendre?

-Bé, com tanta gent intenta prendre-s'ho avui dia: penses a reinventar-te, elabores una llista de coses per fer… Però no vaig tenir temps. La meva companya, amb qui estava des de feia 25 anys, em va dir que se n'anava. D'un dia per l'altre.

-I vostè…

-I jo vaig acabar a urgències amb l'estómac ple de pastilles. Van ser uns mesos molt durs. Des d'aleshores estic en teràpia i sotmès a medicació, i durant 18 mesos per a la Seguretat Social vaig estar de baixa. No estava en condicions d'acceptar una feina.

-¿I després?

-Després va passar que l'Icam, l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques, em va fer una valoració i em va negar la incapacitat. I miri, jo estic diagnosticat de trastorn d'adaptació, trastorn distímic i trastorn depressiu major recurrent greu. Simplement, no puc treballar. M'agradaria, però no puc. Però a l'Icam van dir que sí, així que la Seguretat Social em va negar la incapacitat.

-Però vostè, ¿encara va al psiquiatre?

-I tant, i el psiquiatre em segueix medicant. Jo no entenia gaire bé què passava, fins que just aquells dies va aparèixer aquesta notícia. He portat el retall. Miri.

-¿A veure? «Els inspectors mèdics no podran cobrar incentius per altes». Ah. I vostè creu…

-Miri què diu aquí, que «l'Audiència Nacional sentencia que els inspectors de l'Institut Nacional de la Seguretat Social no poden cobrar incentius segons el percentatge d'altes que donen en les seves revisions de malalts de baixa per incapacitat temporal». I aquí: «Un treballador ha de tornar a la feina només per criteris científics».

-I vostè creu que…

-És clar. ¿Sap per què? Perquè així s'estalvien després unes quantes ajudes. Miri, jo l'atur ja l'he esgotat i durant sis mesos vaig cobrar la renda mínima d'inserció. Per cobrar-la durant sis mesos em vaig veure obligat a donar-me d'alta com a sol·licitant de feina, però la segona vegada vaig decidir que no ho pensava fer. Si estic de baixa, estic de baixa. Si estic malalt, estic malalt. És un tema de dignitat, no de diners, i així ho vaig posar a la carta que vaig enviar al Síndic.

-Ah. Li va escriure al Síndic.

-Sí, de fet m'han trucat d'allà quan venia. Que estan mirant el tema, m'han dit. I el 7 d'octubre vaig a judici contra la Seguretat Social, perquè ara he demanat la incapacitat permanent. I ¿sap què és el que més em disgusta de tot això?

Notícies relacionades

L'ELA és una malaltia autoimmune: un estudi desvela un "atac immunitari" desconegut que podria desencadenar aquesta patologia

Catalunya concentra el 20% d’avortaments de l’Estat i és la comunitat amb la taxa més alta

-Què.

-La desprotecció social. Jo vull que quedi clar que no parlo només per mi, sinó per tots els que estan en la meva situació, o en una situació pitjor. Jo almenys tinc un pis, un sostre. Però no hi ha cobertura social per als casos com el meu. I no només això, sinó que se'ns oculta; a la gent acorralada, se'ns oculta. Se sap que amb la crisi ha pujat la taxa de suïcidis, però d'això no se'n parla. I no pot ser.