La NASA confirma per a 2026 la primera missió tripulada per orbitar la Lluna en més de 50 anys
“Estem preparats per a qualsevol escenari”, van indicar els astronautes en una roda de premsa
NASA
Diversos contratemps han endarrerit la missió tripulada, anomenada Artemis II, que ara està prevista com a màxim per a l’abril de 2026, tot i que podria arribar fins i tot al febrer de l’any vinent.
L’agència espacial nord-americana (NASA) va anunciar aquesta setmana que la missió Artemis II, que serà el primer vol tripulat del programa, té previst el seu llançament a principis de 2026, amb una data límit fixada a l’abril d’aquell any. Segons van indicar els responsables de la NASA en una publicació al blog, l’objectiu és enviar la tripulació en una prova d’aproximadament deu dies, que orbitarà la Lluna i retornarà els astronautes a la Terra, sense alunitzar en aquesta etapa.
L’equip seleccionat està compost per quatre tripulants: el comandant Reid Wiseman, el pilot Victor Glover, l’especialista de missió Christina Hammock Koch i l’astronauta de l’Agència Espacial Canadenca, Jeremy Hansen. El grup ha participat recentment en sessions públiques d’entrenament i assajos generals, i ha destacat la seva preparació davant de diferents escenaris operatius que puguin sorgir durant el vol, segons publica Science Alert basant-se en informació de l’Agència France-Presse.
Pensant en futures colònies lunars
Sens dubte, es tracta d’una missió històrica: serà la primera vegada que éssers humans orbiten la Lluna des de les missions Apollo fa més de cinc dècades, i servirà com a banc de proves per a les operacions que permetran, en una missió posterior, el retorn al satèl·lit natural i el possible establiment d’una presència sostinguda a la seva superfície. Fins llavors, Artemis II validarà sistemes clau del coet SLS i de la nau Orion, en condicions reals amb tripulació a bord.
Durant una roda de premsa al Centre Espacial Johnson (JSC), ubicat a Houston, Texas, el comandant Wiseman va afirmar: “Estem preparats per a cada escenari”. La frase sintetitza la mentalitat de preparació que exigeix una missió d’aquest calibre, tenint en compte que els astronautes han practicat contingències de tot tipus i asseguren que la prioritat és la seguretat i l’execució ordenada del pla de vol, segons conclou Space.com.
Un nou capítol en l’exploració espacial
Notícies relacionadesMalgrat l’entusiasme per la proximitat de les dates fixades, cal tenir en compte que el calendari pot veure’s afectat per proves, integracions i revisions tècniques. La NASA ha mostrat cautela: la data de l’abril de 2026 és el límit establert, tot i que els funcionaris van deixar oberta la possibilitat d’un llançament anticipat (per exemple, el 5 de febrer), si tots els sistemes estiguessin llestos abans.
Si el pla es compleix, el món serà testimoni d’un nou capítol en l’exploració humana de l’espai, que podria obrir una nova “època daurada”: una missió de 10 dies que, sense trepitjar la Lluna, posarà a prova l’enginyeria, la cooperació internacional i la resiliència dels seus tripulants en la prèvia del retorn humà a la superfície lunar. A més, la missió servirà per recopilar dades sobre radiació, rendiment humà i comunicacions, que aportaran informació a futures expedicions i estratègies de llarga durada a la Lluna i altres cossos planetaris.
- Portal de l’Àngel Bizarrap inaugura a Barcelona la botiga més gran de JD Sports a Europa
- Dimiteix més de la meitat de la direcció d’ERC a Barcelona
- Consells pràctics Com aplicar la regla de les 24 hores per estalviar diners i evitar compres impulsives
- Judici a l’Audiència Nacional ¿De què s’acusa Jordi Pujol i la seva família? Els arguments del fiscal i de la defensa
- El llegat d’Ernest Lluch
- Sharenting: «Falta consciència dels riscos a què exposem els menors»
- Possible aval europeu a l’amnistia Puigdemont es reforça dins de Junts davant la possible tornada a Catalunya a la primavera
- L’economista Xavier Sala i Martín, sobre els salaris baixos a Espanya: “Mentre la productivitat vingui dels immigrants, no pujaran”
- Ramón Vallés, pilot de línies aèries: «Quan aterro a Barcelona m’encanta comunicar al passatge el nostre ‘skyline’: la Sagrada Família, el Tibidabo, Montserrat...»
- RES ÉS EL QUE SEMBLA Joan Laporta entra a la història del Barça
