Márquez: "Sí que ho he fet"

Vostès no ho saben, però ho intueixen, saben que a tots els racons del món hi ha gent, tècnics, enginyers, jo què sé, que miren d’inventar-se aparells, miracles de la tècnica que, després, quan t’asseus al sofà i connectes la tele, flipes truites de patates amb el que veus, amb el que sents.

El Mundial de MotoGP té coses meravelloses, és una peça única, una exhibició tecnològica contínua, una millora constant, permanent, rigui-se’n, seriosament, de la F1. Fins i tot els amos de la F1, els nous amos de MotoGP, estan admirats. Carmelo Ezpeleta, el déu que tot ho pot, l’home que va convertir un esport en una cosa per la qual els nord-americans de Liberty Media acaben de pagar 4.200 milions d’euros, va comptar amb la inestimable ajuda, col·laboració, picardia i saviesa de Manel Arroyo i Jaume Roures, fundador de Mediapro, per convertir les retransmissions de MotoGP en l’espectacle esportiu més gran de l’actualitat.

Prop de 200 càmeres, de 200 lents, de 200 ulls col·locats en les motos, en l’entorn de la pista, movent-se pels tallers, passejant-se pel pit lane, ens ajuden a tenir la sensació que som Marc Márquez. ¡¡¡¡¡Tant de bo fóssim Marc Márquez!!!! I ara de la mà d’un autèntic guillat, el teleco Sergi Sendra, net del mític dissenyador del paquet d’Ideales y Bisonte, Carles Vives, viurem, aviat, el so de les motos, els pilots i els enginyers parlant en directe a 350 quilòmetres per hora.

I el primer experiment, l’avançament del que ve la temporada vinent o la següent (el secret es comença a destapar), es va produir, meravellosament executat, diumenge passat, en el GP del Japó en què Marc Márquez, ja nou vegades campió del món, va poder cridar, amb audiència mundial, perquè l’escoltessin, en viu i en directe, milions de fans, un clamorós i molt representatiu: "Sí que ho he fet!". I també se’l va sentir plorar de felicitat.

Notícies relacionades

Un Barça sense defensa s’estavella contra el Hapoel

Faustino Oro, el nen prodigi dels escacs

Els explicaré que la gesta de l’equip tècnic de Sergi Sendra hagués sigut impossible sense la inestimable (i arriscada) col·laboració de Jimmy Martínez, mànager de Márquez, que, igual com els màxims responsables de l’equip Lenovo Ducati, Gigi Dall’Igna i David Tardozzi, van decidir assumir el risc de realitzar l’experiment, equipant el casc i la granota interior del campioníssim amb tots aquests artefactes de so. Hi ha qui, a mitjanit de diumenge, va veure com el mateix Sendra i el seu equip tècnic es passaven hores i hores recollint les 21 antenes que van instal·lar pel traçat japonès per no perdre la connexió amb el Marc al llarg dels 4.800 metres de la pista.

Aquest "sí que ho he fet", en català, és clar, poc abans que passegés la bandera espanyola ¿i?, que beneita que és la gent, demostra que, com ha reconegut sempre durant els seus anys de calvari, sacrifici, agonia i dubte, mai va estar segur d’aconseguir-ho. Perquè els diré que Marc Márquez Alentà corre i arrisca la seva vida per ser feliç, per provocar papallones a l’estómac dels seus fans, però corre, sobretot, per guanyar.