Barcelona passa del fundador

Ni un cartell, res, absolutament res indicava ahir al Temple d'August, que s'oculta dins del Centre Excursionista de Catalunya al carrer del Paradís, en ple barri Gòtic, la commemoració dels 2.000 anys de la mort de l'emperador August, fundador l'any 10 abans de Crist de Bàrcino, colònia romana que li va dedicar aquest lloc de culte, avui un petit espai museístic on perviuen quatre columnes de nou metres d'altura i part del pòdium.

Aquest desaire, denunciat ahir en una carta enviada a aquest diari per la lectora María del Carmen Donoso, contrasta amb els congressos i actes que li dediquen al llarg d'aquest any altres ciutats europees, entre elles París, on el Grand Palais i el Louvre van organitzar fins al juliol l'exposició Moi, Auguste, Empereur de Rome. També Mèrida, Còrdova, Badalona i especialment Roma i Tarragona s'han recordat d'August.

La capital d'Itàlia va recordar ahir la famosa frase que sobre ella va deixar escrita en la seva vellesa August: «Vaig trobar una ciutat de totxos i us en deixo una de marbre». A més de les dues exposicions que dedica a August, va organitzar visites a l'Ara Pacis, l'altar en honor a la deessa Pax que commemora les victòries d'August a Gàl·lia i Hispània. En plena restauració, l'altar va obrir excepcionalment ahir a l'espera de la seva inauguració el 2016.

Al subsòl del Museu d'Història de Barcelona (Muhba) es troba el conjunt monumental de la plaça del Rei amb els seus carrers i edificis de la ciutat romana. Aquesta institució no té previst convocar cap acte al voltant de l'emperador que dóna nom al mes d'agost.

L'Institut de Cultura de Barcelona (Icub) i el Servei d'Arqueologia de Barcelona únicament participaran en el II Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic, que aquest any està dedicat a August i les províncies occidentals. Però no se celebra a la capital catalana sinó a Tarragona del 26 al 29 de novembre.

Un dictador

«La nostra aportació és el treball que fem dia a dia dins Pla Bàrcino, que té com a objectiu que l'arqueologia romana derivi en un important focus d'atenció per als barcelonins. A Tarragona presentarem tots els avanços de descobriments arqueològics, com el de les termes del carrer de Regomir», va explicar ahir un portaveu del Servei d'Arqueologia. Encara que la impressió que es respira en aquesta institució és que tot el pressupost que l'Icub dedica aquest any a commemoracions històriques es destina gairebé en exclusiva al tricentenari.

Notícies relacionades

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

Ricard Vinyes Ribas, catedràtic d'Història de la Universitat de Barcelona, qüestiona que s'hagi de celebrar l'aniversari d'August. «Va ser un dictador que va vulnerar les lleis del seu país conduint-lo a una guerra civil. La romanització és molt anterior a August. Amb ell es va consolidar. Som romans, i tant, però no necessàriament augustians».

Magí Seritjol, director de Tarraco Viva, en discrepa. Per a ell, August va ser l'estrateg que va assentar les bases del poderós imperi romà. Per això, Tarraco Viva va dedicar diversos actes al maig a August, que va néixer el 23 de setembre (Santa Tecla, patrona de Tarragona) de l'any 63 abans de Crist i va morir un 19 d'agost (Sant Magí, el patró). Barcelona, res de res.