Bandera vermella per taurons

Tres tintoreres, taurons de mida petita i cos estilitzat, van ser en contra de la seva voluntat les responsables que els ajuntaments del Masnou i Premià de Mar, al Maresme, decidissin col·locar ahir la bandera vermella i prohibir el bany a les platges. Les tintoreres, sens dubte extraviades, es van acostar al litoral més del que sol ser habitual i al migdia van ser vistes pel personal de salvament de la Creu Roja. Després van desaparèixer i a la tarda no se'n va saber res més, de manera que tot indica que les platges tornaran a obrir al bany aquest matí.

No hi va haver la més mínima situació de pànic. De fet, com comenta l'especialista Ramón San­cho, president del comitè mèdic de la Federació Internacional de Submarinisme, la situació és «una mica grotesca», perquè a Espanya no s'ha detectat cap atac de tintorera o qualsevol altre tauró en els últims 25 anys. «És manicomial que es tanquin platges per la presència d'una espècie que ens fem tips de  veure -afirma Sancho-. En altres països se'n riurien».   

A les tintoreres les acompanya una infundada mala fama, ja que els incidents són extremadament rars i motivats gairebé sempre per la imprudència, generalment per culpa de banyistes que s'acosten a tocar-les i les posen nervioses. «La presència de tintoreres al litoral català és bastant habitual, encara que lògicament no sempre s'acosten tant a la platja i moltes vegades només les veuen els pescadors que van en barques o els submarinistes que s'allunyen una mica de la costa», comenta Elena Boadas, directora de l'àrea d'Educació de la fundació CRAM, especialista en animals marins.

Una i després dues més

Segons va informar Protecció Civil de la Generalitat, uns socorristes van donar l'alarma a les 12.30 hores després de detectar la presència de la primera tintorera a la platja d'Ocata (el Masnou). Després es va comprovar que anava acompanyada de dues més, una situació també habitual perquè és una espècie que acostuma a formar petits grups. Segons sembla, feien entre un metre i un metre i mig. Una moto aquàtica i una embarcació de la Creu Roja van fer un seguiment de la zona.

Notícies relacionades

Gemma Martínez: «Dirigir EL PERIÓDICO és un privilegi i una oportunitat»

Quan amb 10 no n’hi ha prou: l’FP superior guanya terreny entre bons brillants que no aconsegueixen la nota per a la universitat

Si les tintoreres s'han acostat tant és perquè estaven seguint algun banc de peixos o algun corrent propici, considera Boadas: «La seva dieta preferida són peixos i cefalòpodes d'aigües pelàgiques, més profundes». Els humans no són un bon àpat. De fet, quan detecten banyistes, el que intenten de seguida és allunyar-se, prossegueix l'especialista del CRAM. «Malgrat la imatge transmesa per algunes pel·lícules, les tintoreres i altres taurons no són agressius, sinó que l'única cosa que fan és defensar-se quan se senten agredits», insisteix. En qualsevol cas, Boadas considera que la decisió municipal va ser encertada per evitar mals majors: «Tan bon punt recuperin l'orientació, les tintoreres s'allunyaran de la costa».

Les tintoreres eren fins fa poc molt habituals al Mediterrani, però les seves poblacions s'estan reduint i ja formen part de la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), encara que en la categoria de menor risc.