Una realitat que deteriora el futur

Fa quatre anys gairebé no es parlava de pobresa infantil. Avui ja hi ha programes específics, públics i privats, destinats als nens en aquesta situació. Les xifres són indiscutibles i l'Unicef les va posar sobre la taula el mes passat: segons dades d'Eurostat, el 27,5% dels menors d'edat vivien per sota del llindar de la pobresa a Espanya el 2013. En números absoluts, 2,3 milions de nens. A Catalunya el percentatge rondaria el 30% de pobresa infantil (si bé en la taula del Govern, en funció de l'indicador Arope, baixa a un 23,3%).

En el mateix informe, l'organització denunciava que contra tota lògica el Govern central havia reduït la seva inversió en infància el 15% en els últims tres anys, en què la crisi ha causat prou estralls per obrir un agre debat sobre malnutrició infantil, que a pesar d'alguns desmentiments ha tingut efectes pràctics: fa tres anys que casals i fins i tot escoles fan un esforç extra durant les vacances d'estiu per alimentar nens que fora del col·legi, i per tant del menjador escolar, tenen serioses dificultats per poder accedir a una alimentació completa.

Els experts adverteixen que la pobresa infantil és un mal per a qui la pateix i per al seu futur, però també per a la societat en el seu conjunt. Perquè un menor que viu sense recursos és candidat a tenir problemes per aquest motiu quan sigui adult. Problemes que es traduiran en despesa pública, per tractament d'addiccions, per conductes delictives.

«La pobresa és més dura per als nens que per a la resta», va afirmar el president de l'Unicef a Espanya, Carmelo Angulo, la setmana passada. Angulo va advertir que en aquests moments la vida d'un nen d'una família sense recursos i la d'un altre amb diners són molt diferents, fins al punt que uns quants carrers diferencien el que pot anar d'excursió o pagar-se un metge privat del que no té cap opció d'aconseguir-ho. Angulo va afegir que és massa aviat per afirmar si aquesta bretxa tindrà conseqüències.

Notícies relacionades

Les mesquites posaran seguretat arran de l’incendi de Piera

Vox punxa en una marxa contra els immigrants a Sant Vicenç

Ni quan hi havia diners

Un altre dels elements que els experts denuncien és que ara mateix és tard per lamentar-se: quan hi havia diners, durant el període de bonança, la inversió infantil va ser sempre baixa. A Espanya, per sota de la Unió Europea, i a Catalunya, per sota d'Espanya.