2.300 hamaques a Barcelona

Quatre quilòmetres i mig de platges donen per a molt a Barcelona. Amb els nous trams de sorra incorporats després dels Jocs, la ciutat va passar a convertir el seu litoral no només en una de les seves senyes d'identitat sinó també en un nou imant turístic que suma a l'estiu 3,75 milions de visitants (última xifra del 2012). Un volum de públic que dóna peu a fer negoci quan surt el sol, amb els cotitzats xiringuitos com a objecte de desig de molts empresaris. Aquest estiu n'hi ha 18, que a més tenen cada un un centenar de gandules, als quals cal sumar-hi cinc serveis més de para-sols de la mateixa mida. En total, un màxim de 2.300 hamaques de pagament es distribueixen per les nou platges, encara que no solen coincidir, ja que es despleguen segons la demanda.

Des de començament de temporada, l'ajuntament no ha detectat infraccions per un excessiu ús de l'espai públic, encara que aquest any per primera vegada s'estan instal·lant pals indicatius de l'espai que es pot ocupar amb les hamaques. El control rigorós no és senzill perquè cada platja té una amplada diferent, i per tant cada muntatge té un perímetre diferent recollit en els seus contractes.

Compleixin els límits o no, ¿està sobresaturada d'elements de pagament la platja? L'ajuntament considera que el nombre de xiringuitos respon a la dimensió i les necessitats del litoral, i puntualitza que cada un compta amb lavabos d'accés públic. Però no hi ha dubte que aquests muntatges treuen essència de l'oci estival i són lucratius tant per als concessionaris com per a l'ajuntament. Com ja va avançar aquest diari a l'abril, les concessions (habitualment d'un o dos anys) s'han pagat fins i tot a 300.000 euros en els trams més rendibles. Una subhasta que ha deixat fora de joc operadors que feia lustres que eren a la zona.

Perquè les xifres quadrin, és necessari despatxar moltes copes i col·locar moltes gandules. Cal recordar que recentment el consistori va decidir que els xiringuitos podien servir fins a peu de platja, facilitant el consum al banyista més còmode, de manera que no es veiés temptat a comprar llaunes de begudes de venedors ambulants que, tot i que el seu nombre s'ha reduït per l'ofensiva policial, continuen sent part del paisatge amb vistes al mar de Barcelona, i no només amb begudes, també amb roba, bijuteria, massatges i fins i tot drogues.

Notícies relacionades

Banyistes i negocis es disputen la sorra de les platges

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

Una oferta més cuidada

Les concessions d'aquest any són noves en 16 dels casos, i mitjançant subhasta tradicional, mentre que els altres dos són els anomenats xiringuitos d'autor, que es van impulsar l'any passat i regenten Joan Escribà i Carles Abellán. El seu preu va ser més reduït i tancat, a canvi que tinguessin una oferta més cuidada en gastronomia i begudes, amb un plus de qualitat. Responien a les queixes dels banyistes, que solen posar un notable a les platges però un suspens a la qualitat-preu dels xiringuitos. Aquest any s'avaluarà com han funcionat els dos xiringuitos.