Paleolítics del segle XXI

¿Es pot viure com un prehistòric amb nevera, vitroceràmica i mòbil? Doncs alguns ho intenten perquè consideren que el genoma humà no ha canviat tant per no tenir en compte les ensenyances dels homes primitius pel que fa a alimentació, medicina i exercici físic. És la filosofia 'paleo', un estil de vida que es ven com a nutrició amb llibres i mètodes, classes en gimnasos sota marques registrades i medicina que aspira a convertir l'alimentació en els fàrmacs i les emocions en l'oracle del cos. I que ha celebrat a Barcelona el seu primer congrés europeu aquest cap de setmana, el Paleo Summit, amb ple de públic: els 350 previstos.

«Partim de la medicina evolutiva, que mostra com les societats caçadores-recol·lectores, com els massais africans o els kitava, de Papua Nova Guinea, no tenen obesitat ni ictus ni acné, i un 10% de la població té entre 60 i 90 anys», explica David Vargas, un dels organitzadors del congrés. De l'estudi de la seva dieta i la seva forma de vida, dut a terme pel metge suec Staffan Lindeberg als anys 90, deriva el moviment, que ha trobat el seu altaveu en blogs i fòrums d'internet perquè el que pretenen, asseguren, és «tornar al passat per anar al futur».

Els 'paleo' proscriuen dels seus rebostos els cereals, els lactis i els llegums, és a dir, «tot el que va aportar la revolució neolítica, i el menjar processat que arriba després de la revolució industrial», assenyala Vargas. La seva dieta es basa en fruita, verdura, peixos, mariscos, fruita seca, tubercles i carn vermella, tot plegat cru o cuinat amb poca intervenció (a la planxa o al forn, però no arrebossat ni fregit) i amb oli d'oliva o greixos animals. «S'ha de fer prevaldre el sentit comú. Si et vols prendre una pizza te la prens, però després compensa. Viu al sol quan puguis i no només a l'estiu», afirma Carlos Pérez, autor del llibre 'Paleodieta' (Ediciones B), fisioterapeuta i company de Vargas a Regenera, l'empresa catalana que ha estat darrere el congrés i que imparteix teràpies i formació relacionades amb aquestes filosofies a les seves clíniques.

La base mèdica és la psiconeuroimmunologia, una disciplina de la qual va fer un màster la Universitat de Girona que no va repetir i que es basa en l'efecte que tenen les emocions i l'estrès en la gènesi de les malalties, un factor que cada vegada més metges tenen en compte. També beuen de l'anomenada medicina evolutiva, que estudia l'origen de les malalties en la història, i afirmen que l'home no ha canviat tant per no recordar quina era la seva primera alimentació.

En aquest sentit, els 'paleo' tiren per terra idees com la ingesta cinc vegades al dia i defensen l'anomenat «dejuni terapèutic», és a dir, fer exercici amb l'estómac buit «per cremar greixos i no sucre» i menjar dues o tres vegades al dia fins a «quedar ple del tot». «Per a l'home primitiu, l'exercici era una eina per poder sobreviure, perquè havia d'aconseguir aliments i reaccionar davant de perills. Per això, l'exercici ha de ser variat, molt intens, que impliqui tot el cos i que cuidi la biomecànica», assenyala Vargas.

Abdominals i gana

Notícies relacionades

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

Cau una trama que tramitava padrons falsos a migrants a Palafrugell

Davant d'una audiència molt jove en què semblaven proscrits els mitxelins, els 'paleo' defensen la necessitat de recuperar «la gana real i la set real» i beure aigua en lloc d'alcohol. «El cos humà sap gestionar millor la carència que l'abundància», afirma Pérez.

Però els 'paleo', el mètode d'exercicis dels quals inclou les carreres de sacs, l'aixecament de pesos o les carreres, això sí, amb sabatilles i roba de marca, propugnen també la tribu, el ritual i el sentiment de solidaritat sota una màxima: «Felicitat, vitalitat i abdominals». Picapedres del segle XXI sense dinosaures i amb manuals.