Bozena Zaboklicka: « 'L'estaca' se li va escapar de les mans a tothom»

El 1976, una estudiant polonesa de Filologia Hispànica va baixar a l'estació de França sense sospitar que la història de la seva vida i del seu país estaven a punt de capgirar-se. Coincidint amb el 25è aniversari de les primeres eleccions semilliures a Polònia, l'avui professora de la Universitat de Barcelona relata com una d'aquelles cançons en català que es va endur de record a Varsòvia l'estiu del 76 va acabar convertida en la banda sonora de la lluita contra la dictadura comunista a Polònia.

-¿Què recorda de la seva arribada a l'estació de França fa gairebé 40 anys?

-Tinc gravada la imatge de les barraques amuntegades al llarg de la via. Gairebé totes tenien una antena de televisió i un cotxe a la porta, fins i tot algun Mercedes, cosa que em semblava impossible perquè a Polònia un cotxe era un luxe.

-¿Com va descobrir Lluís Llach?

-Tenia un amic que se sabia de memòria les cançons de l'històric concert del 76 i em vaig emportar la casset a Varsòvia. Aquell estiu L'estaca es va començar a difondre clandestinament entre els estudiants polonesos. No puc jurar que fos la primera persona que va dur la casset a Varsòvia, però sí que vaig ser la primera del meu país de fer una tesina sobre el nacionalisme català. També vaig acompanyar Llach i Maria del Mar Bonet quan van venir a cantar i a actuar a la televisió polonesa, que va acabar censurant l'emissió.

-¿Com es va rebre L'estaca a Polònia?

-L'estaca sempre ha tingut un efecte magnètic. El cantautor Jacek Kaczmarski la va escoltar el 21 de desembre de 1978 i va quedar tan enlluernat que en va escriure una versió lliure, Mury, en què sols la primera estrofa i la tornada tenen relació amb la lletra original. La gent va agafar aquest fragment per convertir-lo en una cançó de lluita i el 1980 el Sindicat Lliure Solidaritat el va adoptar com a himne no oficial. L'estaca se li va escapar de les mans a tothom.

-Llach va acabar regalant-la als polonesos.

-Sí, perquè el poble la va fer seva. La melodia s'associava tan bé a l'aparell repressor comunista que un músic que la tocava al carrer amb la flauta, Jacek Stefanski, va ser arrestat i apallissat fins a la mort.

-I n'hi ha una altra versió polonesa.

-Sí. El 1978 em van demanar que fes classes de català a la universitat de Varsòvia i entre els meus alumnes hi havia uns joves que volien traduir les cançons de Llach. Dos d'ells, Filip Lobodzinski i Jarek Gugala, van formar un grup amb què van guanyar un premi el 1983 per la seva versió de L'estaca, que van titular Mur. El grup va actuar a Barcelona el 12 de juny i va presentar el disc llibre Mur. Cançons de Lluís Llach (Discmedi), on Lobodzinski explica tots els detalls de com aquesta cançó es va convertir en l'himne de la lluita per les llibertats democràtiques a Polònia.

-¿Vostè va participar en el naixement del sindicat Solidaritat de Lech Walesa?

-Jo treballava al Ministeri de Cultura i sóc dels pocs funcionaris que van ser membres fundadors del sindicat. Però el 1981 vaig venir a Espanya de vacances i es va produir un cop d'Estat que em va enxampar aquí. Durant tres anys i mig no em van deixar tornar a Polònia i vaig haver de refer la meva vida. Finalment em van proposar fer classes de literatura polonesa i traducció a la Universitat de Barcelona, i és el que estic fent des de fa 15 anys.

Notícies relacionades

La jutge del cas Cellex investiga almenys 16 operacions dels marmessors de Pere Mir

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

-¿Veu alguna similitud entre el procés independentista català i el moviment democràtic polonès que va culminar en les eleccions del 4 de juny de 1989?

-Encara que no lluita contra una dictadura, el poble català també s'organitza i busca escletxes en les estructures rígides de l'Estat per trobar la seva pròpia via. Els dos moviments també comparteixen el principi de la no-violència i el propòsit d'alliberar-se per la via democràtica.