Radiografia d'un retrocés

El 97% de les interrupcions de l'embaràs que es porten a terme en l'actualitat a Espanya no s'ajusten als supòsits previstos per la llei en preparació. Només un 3% de les dones que actualment accedeixen a un avortament a Espanya podran sol·licitar la intervenció. La possible flexibilització de la norma impulsada per Alberto Ruiz Gallardón per permetre avortar davant determinades malformacions fetals no donaria resposta a la majoria de les dones que decideixen avortar.

La llei del PP autoritzarà interrompre una gestació si l'embaràs és el resultat d'una violació o quan suposa un greu perill per a la salut psíquica o física de la dona. Aquesta pèrdua de la salut de l'embarassada ha de tenir «permanència en el temps» i ha d'estar certificada per dos metges d'hospitals diferents. També es podrà avortar si el fetus pateix una malformació tan greu que, la pròpia anomalia, fa emmalaltir la gestant i així ho certifica un metge.

La llei que el 1985 va despenalitzar en alguns supòsits la interrupció de l'embaràs autoritzava la intervenció quan un psiquiatre certificava que la gestació suposava un malestar psíquic per a la mare. Aquest article va emparar el 95% dels avortaments, però va deixar en situació d'indefensió jurídica psiquiatres i gestants, sovint denunciats pels grups antiavortistes que negaven l'existència d'aquells malestars. Per aquesta raó la llei es va canviar el 2010 per l'actual de terminis.

Encara que així ho ha sol·licitat el Consell Fiscal, el projecte de llei de Gallardón no preveu penalitzar les dones que incompleixin la futura llei de l'avortament. Sí que estableix la prohibició d'exercir durant com a mínim cinc anys per als metges que emetin certificats autoritzant un avortament que no s'ajusti a l'articulat de la llei. Això ha motivat el rebuig de l'Organització Mèdica Col·legial i de les societats científiques de psiquiatria, ginecologia i neurologia.

Els especialistes asseguren que la restricció d'una llei d'avortament no dissuadeix les dones que decideixen avortar. Qui tingui disponibilitat econòmica per fer-ho, podrà anar a Anglaterra, França, Holanda o un altre país que assumeixi aquestes intervencions. En altres casos, potser recorrerà a l'avortament farmacològic, ara autoritzat però que, previsiblement, quedarà fora de la llei. El temor és que ressorgeixin els avortaments clandestins amb els riscos que comporten.

Els hospitals públics i la xarxa de salut sexual i reproductiva de l'Institut Català de la Salut (ICS) ja han anunciat la seva intenció de mantenir el programa de diagnòstic prenatal que informa la gestant de la salut del seu futur fill, perquè aquesta actuï en conseqüència. Organitzacions de planificació familiar de Catalunya tenen previst recuperar les antigues xarxes de suport per a les dones que, quan entri en vigor la llei Gallardón, decideixin avortar i no trobin sortida legal.

Notícies relacionades

Cinc autonomies rebutjaran avui la supressió del dret de l'avortament

Tres de cada 10 nens tenen mal de panxa ‘fantasma’

La llei de salut sexual i reproductiva del 2010, en vigor, determina que l'avortament és un dret que les dones poden exercir en les 14 primeres setmanes de gestació, sense precisar que cap metge ho autoritzi. L'avortament està finançat per la sanitat pública. Si es detecta una malformació fetal en setmanes posteriors, l'avortament es pot practicar si un comitè mèdic ho autoritza. També és possible si la gestació és resultant d'una violació. Des del 2010 baixa la xifra d'avortaments a Espanya.

La llei no estableix que es pugui avortar davant cap tipus de malformació fetal. Només es preveu interrompre la gestació d'un fetus malformat si la seva existència fa emmalaltir la mare, no si ho decideix estant sana. La llei actual autoritza aquests avortaments, a decisió de la gestant, i amb aquesta finalitat es fan els diagnòstics prenatals a què l'embarassada accedeix des del tercer mes. Aquests controls detecten les principals alteracions cromosòmiques del fetus.