El senyor de les tenebres vaticanes

El salesià i cardenal Tarcisio Bertone va començar amb mal peu i no ha millorat, malgrat haver-se retirat l'any passat, després d'haver complert els 80. El 2006, Benet XVI el va nomenar secretari d'Estat del Vaticà, l'equivalent a un primer ministre, però al cap de pocs mesos els bisbes alemanys i algun de francès van demanar el seu cap.

Joseph Ratzinger havia trencat la tradició de nomenar un diplomàtic de carrera per al càrrec i, amb el seu llenguatge entre casolà i piadós, Bertone va provocar la desil·lusió de diversos episcopats que no el consideraven «a l'altura» del paper de l'Església catòlica en el món actual. Benet XVI, que es fiava de molt poques persones, entre elles, de Bertone, el seu fidel secretari a la Congregació per a la Doctrina de la Fe (antic Sant Ofici), el va mantenir.

L'annus horribilis del cardenal va ser el 2012, quan es van fer públics nombrosos documents reservats i fins i tot secrets del Papa. Les filtracions van ser batejades com a Vatileaks i per elles va ser empresonat, processat i condemnat Paolo Gabriele, majordom de Benet XVI. Dins i fora del Vaticà molts van considerar que Gabriele havia estat només el cap de turc i que darrere s'hi amagava una lluita pel poder en vistes de la successió de Ratzinger. «La normal dialèctica interna», va aclarir Angelo Sodano, predecessor de Bertone en la secretaria d'Estat.

El 2011 i 2012, The New York Times va ressuscitar els nombrosos casos de pederàstia clerical que ja havien omplert les pàgines dels diaris el 2000, encara que la nova onada va encomanar la premsa mundial i va multiplicar l'escàndol. Paral·lelament, després de pressions de les autoritats internacionals, a finals del 2010 Benet XVI va aprovar una llei antiblanqueig que al cap d'un mes Bertone va modificar, deixant la transparència en mans de la Secretaria d'Estat.

Notícies relacionades

El mosquit tigre ja es troba en 1.760 municipis espanyols

L’Agència Estatal de Salut Pública rep avui la llum verda

Mentrestant, el Papa tenia sobre la taula un informe sobre la corrupció interna, elaborat pel cardenal Attilio Nicora, que Bertone va fulminar donant-li un càrrec a Washington. Poc després va dimitir Ettore Gotti Tedeschi, president del banc vaticà, nomenat pel Papa i defenestrat per Bertone. Diversos cardenals van concedir entrevistes anònimes a la premsa italiana en què defensaven una transparència total davant les polítiques opaques de monsenyor. «S'inventen faules i llegendes», va respondre l'interessat.

La història va acabar amb la dimissió del Pontífex, encara que no va acabar aquí el calvari de Bertone. El nou Papa, Francesc, desitjós de posar llum sobre les tenebres vaticanes, no va dubtar a treure's la pedra a la sabata que representava monsenyor. I fa dos mesos van sortir fotos d'un superàtic de 600 metres quadrats més 100 de terrassa que el cardenal s'estava condicionant al Vaticà. L'eclesiàstic ho va desmentir.