¿Quant val la paraula del cap dels Mossos?

El contracte és una pedra angular de la civilització. Entronitzat pel dret romà i reforçat pel napoleònic, l'acord entre dos o més voluntats, contret per escrit o de paraula, és llei de compliment obligat per a les parts. De la confiança mútua en el respecte de la firma estampada o de la paraula donada depèn el sistema. De la confiança o, si manca, de la garantia que el poder públic n'obligarà el compliment.

Hi ha nombrosos tipus de contracte, però el que aquí interessa és el que subscriuen els representants i responsables polítics amb la  ciutadania a la qual serveixen. En aquest cas, poden ser compromisos per escrit, com un programa electoral, encara que quantitativament solen predominar els contrets verbalment.

La societat espanyola no es distingeix precisament per observar un respecte reverencial a la paraula donada. Tampoc la catalana; en aquest punt no hi ha fet diferencial que valgui.

Chris Huhne era un polític liberaldemòcrata britànic, ministre en el primer govern de James Cameron i valor en alça al seu partit. Fins que se li va acudir mentir. Va ser caçat per un radar quan conduïa amb excés de velocitat, i va intentar treure's de sobre l'empipador assumpte declarant que era la seva dona la que anava al volant aquell dia. Allò va ser la seva perdició. La falsedat li va costar la carrera política i va anar a parar a la presó.

L'alemanya Annete Schavan era ministra d'Educació i Ciència en el govern d'Angela Merkel. Fins que es va destapar que havia plagiat la seva tesi doctoral. Schavan va ser destituïda per Merkel  i la Universitat de Düsseldorf va revocar el títol de doctora de la tramposa.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Evidentment, a Espanya, Catalunya inclosa, les coses no van així. El britànic Huhne va anar a la presó per mentir sobre una multa de trànsit, però aquí saquejadors confessos de desenes de milions d'euros, com Félix Millet i Jordi Montull, disfruten d'una plàcida vida en llibertat. Aquí, el president del Govern, Mariano Rajoy, es presenta davant dels electors amb un contracte escrit que no dubta a fer miques en el moment d'accedir al poder. Aquí, un altre president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, talla les ales a un Estatut que ell mateix, personalment, públicament i ufanosament, havia promès recolzar.

Aquí, el director general dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, nega que una pilota de goma disparada pels seus policies deixés bòrnia Ester Quintana. Assegura que aquell dia cap mosso va disparar ni una sola pilota a Barcelona. I es compromet en públic: «Si apareix una prova, dimiteixo immediatament». Un any i mig després, el jutge instructor, basant-se en els informes forenses i altres testimonis, conclou que Quintana va ser mutilada per una pilota de goma dels Mossos. Però això, segons sembla, no és suficient per a Prat per complir la seva paraula, el seu contracte públic. Encara no hi ha sentència, al·lega Interior. Però Prat no va vincular la seva paraula a cap sentència. ¿A quina prova es referia? ¿S'havia d'haver presentat Quintana amb el globus ocular arrencat en una mà i la pilota lesiva a l'altra?