L'adrenalina, clau per evitar el xoc anafilàctic

L'adrenalina és clau per evitar les situacions d'emergència per un xoc anafilàctic. Casos com el del nen al·lèrgic mort a Móstoles (Madrid) per aquesta causa poden ser "evitables", segons la Societat Espanyola d'Immunologia Clínica, Al·lergologia i Asma Pediàtrica (Seicap).

El nen, de 6 anys, que era en una granja escola a la localitat madrilenya de Villanueva de Perales, va ingerir un iogurt que presumptament li va causar la mort. Els nens diagnosticats amb al·lèrgies alimentàries greus "han de portar sempre dos autoinjectors d'adrenalina", adverteix en un comunicat el doctor Luis Echeverría, vicepresident del congrés de Seicap, que s'està celebrant a Madrid.

"Els pediatres al·lergòlegs tenim la funció de detectar aquests nens de possible risc per instaurar les mesures preventives possibles, educar i entrenar aquests nens i les seves famílies en el tractament amb adrenalina, que és l'única teràpia que pot generalment controlar una reacció anafilàctica greu quan s'administra de forma precoç", assenyala.

A més, "és necessària una adequada formació dels professionals que tenen relació amb els nens en el reconeixement i la gestió de les possibles reaccions al·lèrgiques, ja que les reaccions anafilàctiques es poden produir inesperadament i en qualsevol medi quan es produeix una transgressió dietètica".

A Espanya, a diferència del que passa en altres països, no hi ha protocols d'actuació nacionals sobre el tractament de les reaccions al·lèrgiques greus per a professionals no mèdics en contacte amb els nens (professors, monitors, personal de restauració, etcètera). No totes les comunitats autònomes disposen d'aquests protocols.

Només a Galícia, el 2007, arran de la mort d'un nen al·lèrgic a l'ou en una excursió escolar es va posar en marxa el programa Alerta Escolar, que consisteix a identificar els nens de risc a l'escola juntament amb formació als professors de com actuar en aquestes situacions, segons la doctora Mercedes Escarrer, vocal de la junta directiva de Seicap. A les Illes Balears, el pròxim curs, es posarà en marxa també aquest programa.

Per Ana María Plaza, presidenta de Seicap, les autoritats sanitàries, en col·laboració amb els pediatres al·lergòlegs, haurien d'establir unes guies d'actuació per a aquests casos, ja que l'al·lèrgia alimentària és cada vegada més freqüent i la identificació precoç de situacions de risc, juntament amb la formació als professors evitarien desenllaços fatals.

Notícies relacionades

Mor un nen després de patir una reacció al·lèrgica en una granja escola d'un municipi madrileny

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

El xoc anafilàctic és la manifestació més greu de l'anafilaxi i en nens amb alta sensibilització pot desencadenar-se amb dosis mínimes, aclareix la doctora Plaza.

Per la seva part, els pares també reclamen prevenció, perquè és el millor tractament, i la mesura més important per prevenir és la formació, assenyala Pilar Hernández, presidenta de l'Associació Espanyola d'Al·lèrgics a Aliments i Làtex (Aepnaa).