Obtingudes cèl·lules productores d'insulina a partir d'una clonació

Investigadores nord-americans han aconseguit una nova fita cap al futur tractament de la diabetis de tipus 1 a l'aconseguir que una cèl·lula obtinguda de la pell d'una malalta es transformés -mitjançant una tècnica de clonació i després de cultiu especialitzat- en cèl·lules mare productores d'insulina. Les cèl·lules obtingudes tenen el mateix ADN que la donant.

Les persones amb diabetis de tipus 1, malaltia autoimmune que sol manifestar-se en la infància o la joventut i que es caracteritza per la mort de les cèl·lules beta productores d'insulina al pàncrees, necessiten de forma constant un subministrament artificial de l'hormona per controlar el nivell de sucre a la sang. El nou treball és un avanç cap a «la provisió de cèl·lules de reemplaçament genèticament compatibles per a trasplantaments», va escriure en un comunicat el coordinador del treball, Dieter Egli, investigador de la Fundació per a la Recerca de Cèl·lules Mare a Nova York.

Sense problemes de rebuig

Les cèl·lules beta obtingudes, a més de ser compatibles amb la donant, cosa que evitaria problemes de rebuig, «produeixen tanta insulina com les d'un pàncrees sa», va afegir Egli. Quan es van trasplantar a ratolins, van funcionar amb normalitat. En l'estudi, que es va publicar ahir a l'edició digital de la revista 'Nature', també hi van participar científics de la Universitat Hebrea de Jerusalem. Això sí, no s'ha de parlar de curació a curt termini: Egli no té previst trasplantar les noves cèl·lules beta a la donant, que té 32 anys, perquè el seu destí seria el mateix que les cèl·lules originals (l'alterat sistema immunitari també les destruiria). En aquest sentit, Doug Melton, de l'Institut de Cèl·lules Mare de Harvard, que no va estar implicat en el treball, va escriure en un comentari que es tracta d'un avanç tècnic impressionant, però que les cèl·lules solament serien útils com a eina de recerca i per ajudar, per exemple, a descobrir què és el que desencadena la diabetis de tipus 1.

Amb anterioritat, els científics ja havien obtingut -amb altres mètodes- cèl·lules productores d'insulina que coincidien genèticament amb les dels pacients, de manera que la nova investigació s'ha d'observar com una prometedora alternativa.

L'ovella Dolly

Notícies relacionades

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

Cau una trama que tramitava padrons falsos a migrants a Palafrugell

El treball es basa en primer lloc en una tècnica similar a la que es va fer servir el 1996 amb l'ovella Dolly, el primer clon d'un mamífer adult. Els científics prenen el nucli cel·lular --on resideix la informació genètica-- d'una cèl·lula de la pell i la insereixen a l'interior d'un òvul al qual prèviament se li ha extret el nucli. Els nous òvuls es fusionen, es divideixen i formen embrions. D'ells es retiren les cèl·lules mare, que poden convertir-se en qualsevol tipus de cèl·lula del cos, en aquest cas en cèl·lules beta productores d'insulina.

Encara que sona relativament simple, els obstacles tècnics són immensos, començant per la necessitat de comptar amb molts òvuls viables i les dificultats per fusionar el nucli amb l'òvul i que comenci la divisió cel·lular. De fet, la clonació semblava haver quedat en l'oblit davant el  desenvolupament d'altres tècniques que no requereixen obtenir embrions, com la reprogramació de cèl·lules adultes (iPS), fins que l'any passat va tornar a la palestra quan Shoukhrat Mitalipov, de la Universitat d'Oregon, va anunciar que havia millorat la taxa d'èxit. La clau, entre altres factors, va ser millorar els nutrients de la solució on es dipositen els òvuls i el moment adequat per iniciar la divisió. La clonació, en definitiva, sembla tenir una segona oportunitat.