La lliçó de Jano

Alejandro Galán, Jano per als amics, va tenir una vida plàcida fins que el febrer del 2012 unes molèsties al braç esquerre el van portar a urgències, a l'Institut Universitari Dexeus. Gran jugador de pàdel, va haver de pensar que el millor era fer un cop d'ull a aquell dolor i girar full com més aviat millor per tornar a la pista. Tres mesos després, després d'infinitat de proves i molta incertesa, aquest home corrent que havia estat tota una peça als jesuïtes de Sarrià, amb una bona feina, casat amb Natalia i pare de tres fills petits, dos d'ells bessons, va descobrir que patia ELA (esclerosi lateral amiotròfica), una cruel malaltia degenerativa sense remei conegut fins ara i amb una esperança de vida d'entre dos i cinc anys. 

Es va enfonsar, però passat aquest dol de foscor, es va començar a adonar de la sort que havia tingut fins llavors, de la necessitat de disfrutar de cadascun dels minuts que li quedaven. "Tots ens morirem algun dia. La diferència és que jo sé més o menys quan", sol repetir, quan algú treu el tema sense que ell es molesti en absolut. El juliol del 2013 va crear el projecte DGeneración, una finestra al món des de la qual explica la seva malaltia d'una manera que un metge mai podrà fer: sense tecnicismes, amb una fredor i una sinceritat esborronadores. Però també amb sentit de l'humor, posant nom a les etapes que anava vivint, com "la del borratxo", "l'avi" o "el cangur marejat perdut a la ciutat". 

El mes de desembre passat es va organitzar al seu col·legi, el Sant Ignasi, un torneig solidari de futbol al qual van assistir més de 1.000 exalumnes. Jano també havia estat un gran futbolista, i aquell dia, assolellat, va disfrutar més que ningú de l'afecte de molta gent que feia anys que no sabia res d'ell. Pocs dies després es va celebrar un concert solidari per recollir fons per al projecte de Jano. Monica Green, que va prestar la seva veu a la causa, va omplir el Palau de Congressos de Barcelona. En l'acte es va projectar un vídeo de pocs minuts que va deixar el públic emmudit; gelat. Jano apareix a casa seva, i la seva veu en 'off' va narrant la seva experiència recent, tràgica si un és curt de mires, plena de lliçons si s'observa més de prop. 

Entrevistat a la ràdio

Notícies relacionades

María Ortiz pren possessió com a directora general de Prensa Ibérica a Extremadura

Catalunya tindrà sis nous radars autònoms per a les carreteres amb més accidents de trànsit

El periodista Jordi Basté s'ha fet ressò al seu programa 'El món a RAC 1' del vídeo de Jano, que ja va estar en aquest mateix espai l'octubre passat, quan encara podia parlar. Aquell dia va deixar bona mostra de la seva nova personalitat. "Avui ja he celebrat la vida diverses vegades: quan he obert els ulls, quan he sigut capaç d'anar sol al lavabo, quan he sentit els nens a la seva habitació, quan he vist la Natalia...".

El vídeo mostra un Jano amb les seves capacitats físiques reduïdes. Però amb més seny que mai. Només cal fer una volta per la seva web per comprovar que, com diu ell, "la vida és un regal que hem d'agrair i sentir plenament". "La meva vida ja no és meva. Ara començo a viure", comparteix a la cinta.