"Amb 800 euros al mes, ¡com he d'anar al jutjat!"

Patricia Trinidad, de 52 anys, encara té cicatrius en un braç, a la zona del canell. Potser les tindrà tota la vida. El 14 de desembre del 2012 va anar a visitar la seva germana al seu pis de Barcelona. Quan va sortir de l'ascensor va relliscar al trepitjar un bassal d'oli. Els operaris que havien arreglat l'elevador no van netejar la taca quan van acabar. O no se'n van adonar. La dona va acabar a l'Hospital Clínic i al cap d'una setmana va ser operada. S'havia trencat el radi i el cúbit i, segons diu, «algun os més». Ara porta unes plaques i la mobilitat d'una de les mans és bastant limitada.

Notícies relacionades

Les pimes volen el final del «peatge» per accedir als tribunals

Taxes fosques i opaques

Des que va patir aquest accident, la Paquita està intentant reclamar a la companyia per les lesions que va patir. I és que va haver de mudar-se a casa d'una amiga perquè la cuidés. «No podia ni vestir-me ni rentar-me», recorda. Primer va trucar a l'empresa d'ascensors, però aquesta firma va culpar una subcontracta que s'encarrega del manteniment. La pilota va anar d'un costat a un altre i no va aconseguir res. Només li quedava la possibilitat de reclamar per la via judicial. Però es va trobar amb un problema: l'econòmic.

Aquesta dona és pensionista. Presentar una demanda civil li suposa el pagament de l'advocat, del procurador i d'una taxa de 350 euros. «Amb 800 euros al mes que cobro, ¡com he d'anar al jutjat!», assegura. En un principi, va haver de desistir d'aquesta idea, però ara ha arribat a un acord amb un lletrat per pagar-li les taxes que li ha avançat i els seus honoraris de mica en mica, diu. «Ens estan traient els drets. Tinc raó, però no puc demandar perquè no tinc diners».  J. G. A.