Pla de xoc als 102 col·legis amb més fracàs escolar

Quan un de cada tres alumnes d'un mateix col·legi acaba l'educació primària sense haver aconseguit un mínim nivell acadèmic, és evident que hi ha un problema. Quan aquest mal resultat es repeteix any rere any, es perpetua promoció rere promoció, el problema es converteix en fracàs. Després de cinc anys sotmetent els col·legis a proves externes, la Conselleria d'Ensenyament ha arribat a la conclusió  que a Catalunya hi ha 102 col·legis (el 5,8% del total de centres públics d'infantil i primària) que no funcionen com ho haurien de fer. A tots ells, el departament els està sotmetent, des de principis de curs, a unes exhaustives auditories pedagògiques amb què espera trobar 102 plans de xoc o receptes personalitzades que ajudin aquestes escoles a començar a revertir la situació. Ensenyament es compromet a dotar-les dels recursos que necessitin per aconseguir els objectius marcats.

«Són centres en què el 30%, o més, dels alumnes es queden al nivell més baix en tres matèries de les proves de competències bàsiques de sisè de primària», precisa Joan Mateo, secretari general de Polítiques Educatives de la conselleria. Es tracta, en la majoria de casos -encara que no sempre-, de col·legis en què hi ha escolaritzats nens amb problemes familiars i socials greus i als quals ni les periòdiques visites dels inspectors d'Ensenyament han estat capaces de donar solució.

«No es pot culpabilitzar a ningú, especialment no es pot responsabilitzar el centre per la situació contextual en què està immers, però tampoc ens hem de deixar arrossegar pel derrotisme», assenyala Mateo, que no descarta ampliar, en un futur, l'experiència «a tot el sistema educatiu».

FER UN COP DE TIMÓ / Amb aquestes auditories, que encara es troben en fase d'elaboració i que s'espera completar les pròximes setmanes, «s'intentarà trobar solucions individualitzades que permetin als centres implicats fer un cop de timó de manera que, en el termini de dos anys, els col·legis iniciïn un procés de millora o almenys que apuntin una tendència de millora», destaca Francesc Güell, inspector en cap en l'àrea educativa de Barcelona Comarques.

No està resultant fàcil. Ni per a les escoles -moltes ja fa anys que lluiten per reduir unes elevades taxes de fracàs-, ni per a l'Administració, que ha dedicat mesos a identificar els centres, elaborar informes sobre la situació de cada un i redactar diagnòstics. Tampoc ho és per als directors dels centres i per als seus equips, que les pròximes setmanes seran citats als respectius serveis territorials (o al Consorci d'Educació, en el cas de la ciutat de Barcelona) per conèixer les conclusions obtingudes arran del treball de camp. Després, hauran de consensuar amb Ensenyament i amb els seus propis claustres de professors les mesures a implantar als col·legis.

«La veritat és que quan ens van comunicar que seríem auditats, la notícia va caure com una càrrega afegida. Les coses ja són prou difícils en el dia a dia per haver d'estar pendents, a sobre, dels inspectors. Però quan vam començar a veure que podia acabar resultant una experiència molt positiva, el claustre es va arremangar i la col·laboració està sent bastant positiva», admet una de les directores implicades en el procés.

Notícies relacionades

Dos morts en un incendi agrícola a la Segarra

‘Levante-EMV’, premi RSF per la cobertura de la dana

CORESPONSABLES / Ensenyament confia que la col·laboració trobada fins ara en la gran majoria dels centres auditats continuï un cop decidides les mesures o solucions a aplicar. «Se'ls convidarà a participar en un acord de coresponsabilitat en què el centre es comprometrà a posar en marxa les propostes pedagògiques pactades i, a canvi, per part de la Generalitat, es garantiran els recursos necessaris perquè aquestes mesures puguin portar-se a la pràctica», assenyala el número dos de la consellera Irene Rigau en matèria de polítiques educatives, que no pot concretar de quina mena de recursos es tractarà, «ja que cada escola tindrà una recomanació específica».

Els 102 centres que participen en aquesta primera experiència hauran de rendir comptes a finals de cada un dels dos cursos en què estigui en vigor l'aplicació de les millores. «El propòsit és que a finals del curs 2015-2016, quan es facin les proves de sisè de primària d'aquell any, ja es pugui apreciar un canvi de tendència». O almenys, que vagin aixecant el cap.