Mor Concha Pérez, una de les últimes milicianes de la CNT a la guerra civil

Concha Pérez Collado, una de les últimes dones milicianes de la guerra civil espanyola, militant de la CNT i de la CGT en l'etapa moderna, ha mort aquest dijous a la matinada a Barcelona als 98 anys, segons ha informat el sindicat CGT.

Concha Pérez va néixer a Barcelona el 17 d'octubre de 1915, al barri de les Corts, i era la tercera de sis germans, fills de dues mares diferents. El seu pare era Juan Pérez Güell, un anarquista que va patir la presó per les seves idees polítiques, que va enviudar de la seva primera dona --morta a causa d'una tuberculosi quan Concha tenia a penes 2 anys-- i es va tornar a casar amb la seva excunyada.

Després d'una infància feliç, encara que sense poder anar al col·legi, quan Concha va complir 16 anys va començar a militar en el moviment llibertari i, acabada de proclamar la República, va abandonar el taller d'arts gràfiques on treballava per participar en les activitats de l'Ateneu Llibertari Faro i de l'Ateneu Agrupació Humanitat.

Segons la biografia escrita per Sara Moroni i publicada a 'Germinal. Revista d'Estudis Llibertaris', va ser als ateneus on Concha Pérez va llegir i va debatre amb els seus companys els escrits dels grans pensadors del moviment anarquista.

Empresonada per portar una pistola amagada

El 1932, es va afiliar a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i un any més tard va ser detinguda i empresonada per portar una pistola amagada al pit per ajudar un company, propietari de l'arma, i que estava al seu costat en un piquet davant d'una fàbrica.

Després de treballar com a operària en una fusteria, pocs dies abans d'esclatar la guerra civil, va ingressar al Comitè Revolucionari del barri de les Corts, on van construir les primeres barricades i van equipar camions per a la guerra.

En els primers dies de la guerra, Concha Pérez va participar en l'assalt a la caserna de Pedralbes i en la presa d'un convent de monges, i va formar part del grup armat Los Aguiluchos de les Corts, que tenia 100 soldats, on només hi havia set dones.

Ferida en una emboscada

Després de lluitar als fronts de Casp i Belchite, on diuen que va salvar la vida d'un company, va tornar a Barcelona i va treballar com a obrera en una fàbrica de producció d'armaments.

El 3 de maig de 1937 es va oferir voluntària per fer una ronda de reconeixement a la zona de la plaça de Catalunya, on va ser ferida al patir una emboscada i, des d'aleshores, va tenir un fragment metàl·lic de munició allotjat en una cama durant molts anys.

El desembre de 1938 va abandonar Barcelona i, al travessar la frontera, va ser traslladada al camp de refugiats d'Argelers. Més tard, va treballar com a infermera voluntària en un camp de refugiats, on va conèixer el metge madrileny Isidoro Alonso, un socialista que durant un temps va ser la seva parella, amb qui va tenir el seu únic fill, que va néixer a Marsella (França).

Parada al mercat de Sant Antoni

Va tornar a Barcelona el setembre de 1942, on, com que no podia mantenir-lo, va haver de deixar el seu fill en acollida en un orfenat. Després, una família d'origen jueu per a la qual va treballar com a empleada domèstica la va ajudar a demostrar davant les institucions que cobrava una renda adequada per mantenir el seu fill, i així va poder recuperar la custòdia del menor.

A Barcelona, Concha es va retrobar amb un antic company de l'Ateneu Fars, Maurici Palau, que havia passat quatre anys a la presó, i van iniciar una relació sentimental que va durar 30 anys. Tots dos van muntar una parada al mercat de Sant Antoni, on venien bijuteria i roba interior que feien ells mateixos i que, a més, durant la dictadura, va servir com a lloc de trobada entre anarquistes.

Dones del 36

Notícies relacionades

Concha Pérez: «L'amor lliure era una qüestió més teòrica que pràctica»

Els incendis baixen a 18, però vuit continuen amb flames molt virulentes

Després de la mort de Franco, va participar en l'organització de les primeres associacions de veïns i en el ressorgiment de la CNT. El 1997, va formar part de les fundadores de l'associació Dones del 36 que, patrocinada per l'Ajuntament de Barcelona, reuneix algunes dones que durant la guerra civil havien participat en moviments polítics i socials d'esquerres a la capital catalana.

El funeral de Concha Pérez se celebrarà aquest divendres a les 14.15 hores al tanatori de les Corts de Barcelona.