«¡No sóc una nena! Tinc 28 anys»

Fa dos anys va sorprendre creant amb l'ajuda de la Fundació Itinerarium una bonica tipografia amb l'objectiu de reivindicar el treball en equip sumant capacitats. Anna Vives, finalista de l'última edició del Català de l'Any, ha tornat a donar una lliçó de superació amb el llibre Si creus en mi, et sorprendré (Columna), una obra escrita per Francesc Miralles a partir dels relats vitals d'aquesta noia que viu superant muntanyes amb el suport, entre altres persones del seu entorn familiar i laboral, d'un gran xerpa, el seu germà gran Marc. 

-¿Com li ha canviat la vida des que és popular?

-Sóc molt feliç tot i que a vegades em costa una mica. Em costa perquè a vegades pateixo per mi mateixa [pel fet de tenir síndrome de Down].

-¿Què li fa més ràbia de tenir síndrome de Down?

-Que el tindré tota la vida.

-¿Què la fa riure?

-Em fa riure sortir a sopar fora. Em fa estar contenta.

-¿Quin és el seu plat preferit?

-Espagueti i hamburguesa.

-¿Té molts amics?

-De la fundació.

-¿Surt amb ells?

-Els diumenges, a ballar a la tarda.

-Quina música li agrada?

-Boig per tu.

-¿Ja ha escoltat la versió de Shakira?

-No, però m'agrada molt Shakira. La meva colònia és de Shakira.

-Ha conegut Iniesta, la primera persona popular que va confiar en vostè i va posar el seu nom amb la seva lletra a la samarreta, i Jorge Lorenzo, que li va demanar que li dissenyés un casc... ¿A qui més li agradaria conèixer?

-A la Teresa de Ventdelplà [Emma Vilarasau].

-En el llibre subratlla que és molt important per a vostè donar les gràcies. ¿A vostè l'hi han donat per ajudar totes les persones que tenen síndrome de Down?

-Unes quantes gràcies m'han donat. Jo també les dono. Iniesta i Lorenzo m'ajuden. Són bones persones.

-¿La molesta que quan una persona es dirigeix a vostè li doni un tracte especial?

-¡No sóc una nena! Tinc 28 anys.

-Expliqui'm una il·lusió, un somni.

-M'agrada tenir una família. La meva família.

-¿I una de pròpia?

-La que tinc.

-Li agradaria d'aquí un temps viure amb algú que li agradi?

-No ho sé. Suposo que sí. No ho sé.

-¿Li agradaria enamorar-se?

-No ho sé.

-¿S'ha enamorat?

- Abans, quan era petita.

-¿Té amics que són parella?

-Sí, un noi que es diu Andy amb l'Eva. Viure sola amb algú no ho puc fer perquè he de pensar en els meus pares. No els vull deixar.

-¿Què recorda del primer cop que va anar sola a treballar en metro?

-Estava perduda. Després hi vaig arribar.

-¿Què fa quan es perd?

-Busco algú i truca al meu germà amb el meu mòbil.

-¿Què és el que més li agrada fer amb el seu germà gran?

-Jo el que vull és que estigui bé sempre i que no pateixi.

-Ell diu que quan està trist vostè també l'ajuda.

-Si ell està trist li dono un got d'aigua amb sucre.

-¿I si la que està trista és vostè?

-Em dóna un copet a la mà.

-Ara va al gimnàs.

-Sí, ballo. Aquella noia en diu azúcar [zumba]. M'agrada ballar i estar més prima.

-Abans de treballar a Itinerarium ho va fer en un súper. No li va agradar.

-No tinc paraules. Vaig tenir un problema amb uns carros. Allà no hi havia equip.

-¿Ara en té a Itinerarium?

-Sí, s'ha de confiar en les persones.

-M'expliquen que abans de la presentació del llibre va rebre una trucada molt especial per a vostè.

-Sí, del president Artur Mas.

-Ja el coneixia dels premis Català de l'Any. De llavors té una anècdota que recull el llibre.

-Sí. El vaig veure, m'hi vaig acostar i em vaig agenollar. I ell va fer el mateix i em va donar les gràcies.

-¿La notorietat li fa vergonya? 

-No. M'agrada, m'agrada una mica.

-¿Què és el millor del llibre?

- Parlar de la meva família.

-¿Confia en la gent?

-Sí, m'agraden les persones. Però no vull que siguin pobres. Moltes no tenen menjar.

-¿Com es podria arreglar?

-Si poden tenir feina podran viure i menjar.

-¿En què té més traça, a més de fer una lletra preciosa?

-Tinc molta memòria. De persones de la tele, sèries...

-¿Què li agrada més veure?

-La Riera, però la feien a les quatre i hem vingut cap aquí.

-Ho sento. ¿Li agraden les entrevistes?

-Sí.

-¿No la incomoden les preguntes?

Notícies relacionades

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

Cau una trama que tramitava padrons falsos a migrants a Palafrugell

-Em molesta a mi mateixa [per la dificultat a respondre]. No és per tu.

-Gràcies.