La donació voluntària de cossos per a la ciència creix a Catalunya

La sala de dissecció de la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB), ubicada al cor de l'Hospital Clínic, és freda com un quiròfan, però molt més gran. En lloc d'una única taula d'operacions conté una desena de bancs rectangulars d'acer, en cada un dels quals es poden situar mitja dotzena d'estudiants d'anatomia. Dimarts passat al matí, a la sala només hi havia Meritxell Cufí, de 21 anys, estudiant de tercer curs de Medicina, que practicava la dissecció de mig tors humà que reposava sobre l'acer, compost per espatlla, escàpula, les costelles i el braç dret, amb la mà entreoberta.

Les connotacions aprensives o impressionants no entren a la sala de dissecció, on són dipositades les peces anatòmiques que van pertànyer als aproximadament 100 cossos humans que cada any aconsegueix aquesta facultat, la que capta més donacions d'Espanya. El 2013, les set facultats de Medicina catalanes van reunir un total de160 cossos donats per a la ciència, un 20% més que fa set anys.

Aquests organismes, que suposen el 30% dels captats a tot Espanya l'any passat, van ser cedits en vida pels seus propietaris perquè siguin utilitzats en els múltiples estudis científics, i experimentacions quirúrgiques, que requereixen material biològic autèntic per a la seva execució. El constant augment del nombre de donants és conseqüència de la valoració social de la investigació mèdica, i del creixent altruisme dels ciutadans, considera el doctor Mariano Monzó, responsable del servei de donació de cossos de la facultat de Medicina de la UB. «Tenim repartides un total de 15.000 targetes de donant», assegura Monzó, fent al·lusió a les credencials que han estat entregades, en persona, a les persones que les han sol·licitat a l'oficina de donants de cossos que l'esmentada facultat ha instal·lat a la seva planta baixa.

NO DEMANEN EXPLICACIONS / Al donant del seu cos no se li pregunta quina  motivació el mou, tot i que el doctor Monzó assegura que ningú pren aquesta decisió per estalviar-se les despeses del sepeli. «No preguntem si té malalties, no ens han de donar cap explicació -prossegueix Monzó-. Considerem que és un acte altruista pur. I punt». Quan els cossos arriben a la facultat de Medicina, abans que es converteixin en peces anatòmiques objecte d'estudi són sotmesos a una anàlisi sanguínia que detecta si tenen la infecció del virus de la sida, o una hepatitis B o C. En aquests casos, el cos és rebutjat per evitar contagis. S'incinera. Les peces que seran objecte de dissecció arriben a la sala desinfectades. Inodores i netes. Vàlides tant si el seu propietari va morir d'un càncer -es destinen a l'anàlisi de teixit tumoral- com si va morir d'un sobtat infart de miocardi. Útils sempre.

TRACTE D'ÉSSER HUMÀ / Quan una persona es transforma en un conjunt de peces anatòmiques entra en un altre pla de la realitat. Passa a ser un interessant objectiu d'observació asèptica i científica. L'espatlla i les costelles que tenia entre mans Meritxell Cufí («és la meva primera peça») eren, per a ella, un autèntic regal. Proveïda de bisturís de diversos calibres i una gamma de pinces quirúrgiques professionals, l'estudiant s'aplicava en la separació de l'epidermis amb el seu greix adossat, la fàscia i les primeres capes de múscul, concentrada a comprovar que tots els components fisiològics que anava posant al descobert eren efectivament els que esperava, els que havia memoritzat. «Una vegada separi la fàscia, que és aquesta pell fina que recobreix els músculs, disseccionaré, per capes, tota la musculatura», explicava, contenta, la futura doctora.

Notícies relacionades

Una aplicació connecta el sobrant dels súpers amb les oenagés

Multes de fins a 500.000 euros contra el malbaratament alimentari

Per evitar anacròniques novatades, o una descarnada falta de respecte pels que els fan un favor tan gran, les facultats de Medicina elaboren reglaments d'ús, una espècie de codi deontològic que els estudiants han d'acatar. «El nostre reglament exigeix un comportament correcte davant les peces anatòmiques -explica Monzó-. Els estudiants han de mantenir una actitud respectuosa davant les parts d'un cos que va pertànyer a una persona. Aquí no tolerem bromes».

La facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, que és la segona que capta més cossos a Catalunya, va aconseguir l'any passat un total de 33 donacions, un 50% més que el 2007. Cada facultat promou aquestes captacions a la seva àrea geogràfica. Totes, en funció de la seva tradició, aconsegueixen els cossos que, convertits en peces, voltaran més o menys temps, segons la disponibilitat, per les taules de dissecció.