Ciutat Vella obre expedients a 34 terrasses i 93 habitatges il·legals

Barcelona ha obert expedients a 34 terrasses de bars i restaurants de Ciutat Vella per diferents infraccions detectades durant una campanya d’inspeccions de tres mesos, portada a terme entre l’1 de desembre del 2025 i el 28 de febrer del 2026. Les dades, que van ser presentades en l’últim plenari del districte pel regidor del districte i tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, evidencien una pressió sostinguda sobre l’espai públic en ple cor turístic de la ciutat.

La irregularitat més freqüent ha sigut la instal·lació d’elements no autoritzats, amb 12 casos. També s’han registrat cinc situacions de reducció greu de l’ample de la vorera que afectaven al pas de vianants, tres per excés d’ocupació de via pública –i superant més de sis mòduls o el 50% de l’espai permès– i dues terrasses que operaven sense llicència, a més de 12 casos més sense classificació.

Per barris, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera concentren el volum d’incidències més gran, amb 15 de les 34 sancions, gairebé la meitat del total. El segueixen el Raval, amb 8; la Barceloneta, amb 7; i el Gòtic, amb 4. L’ofensiva d’inspeccions a Ciutat Vella busca ordenar millor l’activitat turística i de restauració en zones amb gran afluència de visitants per facilitar la convivència amb els veïns.

Pisos turístics sense llicència

En paral·lel, l’activitat inspectora també ha posat el focus en l’habitatge. Els funcionaris municipals han trobat 93 casos d’activitat irregular en immobles residencials: 73 corresponen a pisos turístics que operaven sense llicència, mentre que 20 són llars compartides sense autorització.

De nou, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera encapçala la llista amb 37 infraccions vinculades a habitatge (33 pisos turístics il·legals i 4 llars compartides). El Raval registra 27 casos (20 i 7, respectivament), seguit del Gòtic amb 19 (11 i 8) i la Barceloneta amb 10 (9 i 1). Malgrat els controls municipals i la limitació de llicències vigent des de fa anys, l’oferta turística il·legal persisteix a Ciutat Vella, en alguns casos impulsada per bandes criminals.

Aquestes dades arriben en un context d’enduriment del discurs polític sobre l’impacte del turisme en l’accés a l’habitatge. El juny del 2024, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va anunciar la intenció del consistori d’eliminar els prop de 10.000 pisos turístics amb llicència a la ciutat a partir del 2028, aprofitant la regulació autonòmica que permet als ajuntaments extingir aquestes autoritzacions després d’un període de cinc anys. Sis municipis més de l’entorn de la capital catalana ja s’han afegit a la mateixa estratègia.

Notícies relacionades

De la platja a Pedralbes, tornen els ‘beach clubs’ estivals de Barcelona

El pollastre fantasma de Lesseps s’enquista

Més mercat residencial

L’objectiu municipal és que aquests habitatges tornin al mercat residencial, en un intent d’alleujar la pressió sobre els preus del lloguer, que durant l’última dècada ha experimentat fortes pujades, sense que la regulació hagi revertit ara per ara l’alça acumulada. El veto ha generat dures crítiques del sector, en especial de la patronal Apartur, que adverteix del risc que augmenti l’oferta il·legal o que aquests immobles es destinin a altres usos com el lloguer de temporada.