La contaminació urbana alberga bacteris patògens

En el núvol de contaminació que va envair l'aire de la capital xinesa el gener del 2013 no només hi havia les tradicionals micropartícules o PM que causen la famosa tos de Pequín i que també superen sovint el seu nivell de seguretat a Barcelona. En aquella sopa tòxica també hi pul·lulaven bacteris que es van veure multiplicar en nombre per dos o per quatre en els dies crítics. No es tracta d'un cas excepcional de contaminació biològica: les partícules de la pol·lució urbana estan poblades per colònies de microbis que només en els últims anys s'han començat a identificar.

L'estudi de Pequín, publicat a finals de gener a la revista Environmental Science and Technology, és el més avançat en una sèrie de treballs que des del 2008 han intentat identificar els bacteris que es respiren a Milà, Nova York i Detroit, entre altres ciutats. Aquests estudis usen la seqüenciació de gens continguts en mostres d'aire. En tots els casos, la majoria dels bacteris identificats són benignes. Però sempre hi ha una fracció de patògenes, encara que no s'ha comprovat si afecten realment la salut.

«El més normal és que els bacteris de l'aire no siguin perillosos, perquè microbis i humans s'han adaptat recíprocament al llarg de l'evolució», explica Andrea Franzetti, investigador de la Universitat de Milà Bicocca, que va portar a terme l'anàlisi de l'aire a la ciutat italiana. «La peculiaritat de la contaminació urbana, però, fa que a les ciutats es concentrin moltes partícules a les quals s'adhereixen els bacteris», explica Franzetti.

¿SÓN REALMENT NOCIUS? / Malgrat que és probable que el més letal de la contaminació es degui a les PM2,5 i les PM10, partícules d'origen divers (indústria, xemeneies, ciment, pols natural), hi ha evidències preliminars que alguns bacteris també podrien ser nocius. «Segons estudis en laboratori, certs casos d'inflamació que es donen els mesos d'estiu es podrien deure a uns components de la paret cel·lular (les endotoxines) d'alguns d'aquests organismes», explca Franzetti.

Fins al treball xinès, els investigadors es limitaven a buscar en les mostres d'aire uns gens específics (16s i 18s) que donen indicis sobre la família o el gènere dels bacteris que en tenen. Però l'últim treball és el primer que analitza tots els gens presents en una mostra d'aire urbà exterior en edificis tancats. «Això ens va permetre identificar els microbis a nivell d'espècie, cosa que permet identificar-ne el potencial patogen o al·lergogen», explica Ting Zhu, coautor del treball, de la Universitat Tsinghua.

Els investigadors van aspirar gairebé 1.600 metres cúbics de l'aire de Pequín entre el 8 i el 14 de gener de 2013 i van analitzar els gens dels bacteris adherits a les partícules PM2,5 i PM10. Van obtenir 100 gigabytes de dades que van comparar amb bases de dades per identificar els gens i les espècies a les quals pertanyien.

La majoria dels 1.300 bacteris identificats vénen del terra o de les plantes, però també s'han detectat bacteris patògens, per exemple bacteris fecals. «Aquests es van detectar també a Milà -comenta Franzetti-.

Poden sorgir de depuradores, clavegueres o excrements animals». «No obstant -puntualitza Zhu-, no podem assegurar que siguin patògens: podrien molt bé ser residus genètics de bacteris morts o inviables».

Notícies relacionades

Dos presidents, a 550 metres i sis mesos sense parlar-se

Sánchez promet a les víctimes de la dana un funeral d’Estat a València

No sempre una presència més alta de bacteris implica més contaminació, com a Pequín: no es va veure a l'estudi de Milà, per exemple. En canvi, les condicions meteorològiques i l'època de l'any modifiquen molt la barreja de bacteri que s'inhala. «Així, els mesos càlids es redueixen els microbis que vénen de la vegetació, perquè n'hi ha menys», diu Franzetti.

Queda per investigar encara si els microbis de l'aire només són transportats pel vent o, contràriament, es dupliquen i fan activitat metabòlica en l'aire. Tampoc està demostrat l'efecte que puguin tenir en la salut, però «hi ha evidències creixents que la fracció biològica explica part dels efectes de les partícules», conclou Franzetti.