Resurrecció a Sants

Des del punt de vista mèdic, l'instant és angoixant: l'home està estirat a terra, blau perquè s'està ofegant i vermell per la sang, perquè s'ha  trencat el nas al desplomar-se, i al voltant s'ha ajuntat la multitud de sempre i al centre de l'expectativa hi ha les germanes Schröder, Elena i María, fent el que els van dir que havien de fer. «Ens havien donat les nocions bàsiques -explica més tard Elena-. El curset ens el fan aquest mes». Sembla que l'home s'ofega. La mala sort és que l'infart l'ha patit a l'estació de Sants, caminant pel vestíbul, enmig del no-res sanitari. La bona és que això no és cert, o no és del tot cert: a 10 metres d'on s'ha desplomat hi ha el local de les germanes Schröder, la Farmàcia de l'Estació, i allà, al costat de la porta, amb aspecte d'artefacte espacial, penjat a la paret, hi ha el que aquest home necessita per seguir vivint: un desfibril·lador.

«Eren tres quarts de set. Gairebé les set del vespre, em sembla. Nosaltres érem a la farmàcia quan van entrar dues persones i ens van dir que truquéssim a una ambulància. Ho vam fer, i de seguida vam sortir a veure què passava, i quan vam veure com estava el senyor vam agafar el desfibril·lador. Teníem una mica de por, no ens havíem trobat mai en una situació com aquella, ni havíem fet servir mai un desfibril·lador. Però després no va ser tan complicat». Abans de fer qualsevol cosa van trucar a emergències -ho ordena el protocol- i van anunciar que tenien un desfibril·lador, i que l'anaven a fer servir. «És informació per als que vénen en l'ambulància. Ells han de saber que l'has utilitzat». Llavors, bàsicament, es van posar en mans de la màquina.

Una màquina parlant

«Si no fos pel desfibril·lador, aquell home avui no existiria», celebra Xavier Vilda, gerent de Barcelona Salut. L'associació de metges barcelonina està en l'origen de la iniciativa -i al capdavant de la iniciativa el seu entusiasta president, Josep Brugada-, que pretén dotar d'un desfibril·lador el miler llarg de farmàcies de la ciutat abans del 2017. A la de l'Estació, una de les 30 que formen part de la primera fase d'implantació del projecte -120 farmàcies més tindran el seu propi artefacte abans de l'estiu-, li ha correspost la distinció de ser la primera que mostra en tota la seva eloqüència la utilitat de la idea. Ni més ni menys que salvar vides.

A l'estació de Sants era un moment de trànsit quan l'home va caure a terra. Un usuari de la xarxa de Rodalies, que anava o venia, no se sap. Els símptomes externs eren alarmants («no només estava blau, amb la cara plena de sang; també tenia la mandíbula desencaixada») i semblava la mena d'accident («cardíac, però no se sap mai») fet per posar a prova el desfibril·lador. «La sort és que són màquines intel·ligents, ho fan gairebé tot elles», explica Vilda.

Notícies relacionades

Dos presidents, a 550 metres i sis mesos sense parlar-se

Sánchez promet a les víctimes de la dana un funeral d’Estat a València

Nervioses, les dues farmacèutiques es deixen guiar. La màquina els parla, els diu en tot moment què s'ha de fer. «Li vam posar els elèctrodes al pacient i la mateixa màquina li va fer un electro, per comprovar que el problema era cardíac. I després: 'Premi el botó vermell per aplicar descàrrega', i ho vam fer. Per sort hi havia una infermera que passava per allà i li va fer el massatge cardíac, i això va ser el que va passar, descàrregues i massatge cardíac fins que l'ambulància va arribar». La màquina fa en total tres descàrregues. Al final, entre les farmacèutiques, la infermera i el desfibril·lador aconsegueixen que reanimar després el pacient sigui una tasca més senzilla. «Això ens van dir, almenys».

Unes 4.000 persones moren anualment a Catalunya víctimes d'un infart fulminant, i la idea del projecte és salvar entre 125 i 150 d'aquestes vides quan tots els desfibril·ladors estiguin instal·lats. «De moment, ja hem salvat la primera», diu Vilda. El pacient es va despertar ahir a l'uci de l'Hospital Clínic. S'està recuperant.