Irene Rigau: «No és cert que a les aules el castellà sigui invisible»

Després de l'activitat de la setmana passada, amb un viatge a Madrid per debatre sobre la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), amb la notícia que els rectors catalans enduriran l'accés a la carrera de Magisteri i amb la galleda d'aigua freda de l'acte del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga cinc escoles a impartir en castellà el 25% de les classes, Irene Rigau (Banyoles, 1951) comença aquest dilluns una altra setmana que promet ser agitada. La consellera d'Ensenyament, que avui té previst reunir-se amb els directors dels centres afectats per la resolució del TSJC, va parlar amb

EL PERIÓDICO dijous. Ahir, diumenge, va tornar a atendre aquest diari per ampliar aquesta entrevista i explicar què farà respecte a l'acte judicial, contra el qual la Generalitat ja ha anunciat que presentarà recurs.

-¿Què els dirà als directors, que tenen un mes per no cometre desacatament?

-D'entrada, i això ho saben des de divendres, quan vaig parlar amb ells, la Generalitat assumeix com a pròpia la responsabilitat que es derivi de la resolució judicial. Lamento molt el perjudici que tot això els causarà, la veritat. És la primera vegada que recau sobre els docents una responsabilitat com aquesta.

-¿Però aplicaran el 25% de classes en castellà?

-És que el TSJC parteix d'una premissa que no és certa, diu que el castellà és invisible a les aules a Catalunya, i això no és veritat. Els centres estan donant presència al castellà. Aquesta és la realitat. L'ús d'una llengua com a vehicular no és una cosa mecànica, sinó que depèn de les necessitats de l'alumne, del conjunt de la classe, de les característiques del centre o de la seva plantilla. No pot venir determinat per un percentatge, que ni tan sols ha tingut en compte l'edat dels afectats.

 

-És un percentatge, segons ha dit vostè, del tot aleatori.

-El referent, i ho assenyala la mateixa resolució, és una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans relativa a Bèlgica... ¡del 1968! Aquella sentència, a més a més, es pronunciava sobre un assumpte relatiu a llengües maternes, no a llengües cooficials. I per això encara ho considerem més inadequat: si el pes de gravetat del sistema educatiu són les llengües maternes, ens podríem trobar amb el fet haver d'obrir escoles per a totes i cada una de les llengües que els alumnes parlen a casa seva. I a Catalunya en són algunes desenes.

-Els jutges diuen que l'atenció individualitzada que es dóna als alumnes que demanen ser escolaritzats en castellà és discriminatòria.

-¿I com pot dir això un jutge? Llavors, ¿també es discrimina l'alumne que rep un suport personalitzat per les seves altes capacitats intel·lectuals o el que fa qualsevol altre reforç escolar específic?

-¿Està tranquil·la després del sever toc d'atenció que li fan els jutges per no complir degudament les seves resolucions?

-És que la Generalitat no ha desobeït cap sentència perquè la sentència a què es refereixen està recorreguda davant el Constitucional, que, per cert, encara no s'ha pronunciat respecte al recurs.

-Vostè diu que el castellà no és invisible. ¿Com ho fonamenta?

Amb dades. Miri, gairebé un 15% dels centres de primària de Catalunya ja estan utilitzant aquest curs 2013-2014 el castellà com a llengua vehicular en alguna matèria no lingüística. Aquesta és una de les realitats que li esmentava abans. Però és que, a més, un 42,2% dels col·legis i instituts utilitzen l'anglès també com a vehicular en alguna matèria, davant el 34,4% del curs passat. I una altra dada: l'alemany duplica la seva presència, perquè cada vegada hi ha més centres que l'implanten com a segona llengua estrangera.

-¿I això passa sense que ho ordeni

la Generalitat?

-Estem veient com de manera natural i no impositiva l'ús de les llengües troba el seu camí. És cert que la privada va al davant, però la pública també ha fet un avanç considerable. El model plurilingüe que defensem garanteix el domini de les llengües oficials a l'acabar l'educació obligatòria, però també augmenta el domini de l'anglès.

-Però l'impuls de l'anglès requereix tenir docents preparats per fer classes en aquest idioma...

-Hi estem treballant. Tenim molt clar, com diu la llei d'educació de Catalunya, i com recullen tots els informes internacionals, que l'altura qualitativa d'un sistema és equivalent a l'altura qualitativa dels seus docents.

-¿A això hi contribuirà l'exigència d'una nota mínima de 5 en llengües per estudiar Educació? 

-Això ho hem de celebrar. De fet, Ensenyament va començar a treballar en això fa tres anys. Primer, va plantejar la possibilitat que la nota exigida en llengües fos un 6, però no va aconseguir un consens. Després, vam pensar fins i tot que Ensenyament impartís un grau propi i, a partir d'aquí, es va aconseguir que les universitats creessin l'actual doble grau. Estic convençuda que l'exigència més gran de requisits per accedir a la professió no farà perdre vocacions. Al contrari.

- I mentrestant, per acabar d'embolicar la qüestió lingüística, les escoles veuen com arriba la LOMCE.

-Encara hem de veure a què obliga o a què no obliga aquesta llei. Nosaltres aplicarem el model educatiu català, procurarem distorsionar el mínim possible el funcionament dels centres i intentarem que les orientacions pedagògiques per al curs vinent permetin aplicar aquest model. Els centres tindran, lògicament, la protecció de la Generalitat i serà aquesta la que administrarà la conciliació de les normatives vigents, fet que inclou la llei d'educació catalana.

Notícies relacionades

Irene Rigau: «Que el professor cobri menys no significa que el nen aprengui menys»

L’Empordà es prepara per rebre una nova espècie d’au en perill d’extinció

-¿Poden estar tranquil·les llavors les escoles?

-La síndrome Pilar del Castillo [ministra del PP amb Aznar que va promulgar una llei d'educació que no va arribar a ser aplicada] que pateixen Rajoy i Wert fa que el seu interès partidista prevalgui sobre les qüestions pedagògiques. El ministre ja sap que els temps en educació són lents i nos­altres ho aprofitarem per buscar com mantenir el nostre model. La LOMCE diu que la Generalitat és qui completa els continguts amb assignatures específiques i de lliure configuració. Ja estem buscant la manera perquè no s'alteri la tradició de l'escola catalana.